(view on the map)

Här bor jag.

(view on the map)

Populärt och trevligt budgetboende på en mycket livlig (nattliv) gatal. 24 rum som förenar stilren design med lite av backpacker-känsla. Några gator ner i Raval har kedjan även ett lite finare (och lite dyrare) systerhotell Gat Xino på Carrer de´Hospital. Min främsta rekommendation när det gäller boende här och det har jag inte betalt för att säga.

Don't be put off by the abysmal and downright grim staircase leading to this 2nd-floor hostel because this is one of Barcelona's coolest addresses. This is concept backpacking, comfortable, eclectic and founded on the principle that just because you're not paying high prices doesn't mean your rooms have to be without style.

In each room, they've opted for a pea-green and lemon-lime colour scheme, but it's rarely overdone. This is minimalism for backpackers, a place to be seen but without the party vibe of some hostels. Outside, is one of the grittiest lanes of El Raval. Inside, is a sea of colour that can't help but brighten up your day. Above each bed is a strip light in the form of a photo of some aspect of Barcelona from abundant food close-ups to graffiti that somehow fits the El Raval dynamic. Rooms are secure and each behind a green door. Although only some have their own bathroom, the public facilities are invariably clean and well-maintained. There's also free tea and coffee and helpful staff who are right into this new approach to backpacking.

From grim and grungy to green and groovy, the Gat Raval is the first in this extraordinary little chain's mini-empire and has been a pioneer in giving hostal accommodations a much-needed face-lift. The Gats (Catalan for "cats") are so feverishly cool, that even hipsters who would normally stay at places like the Omm and the Prestige are checking in, and saving themselves a few euros while they're at it. Decorated in bright acid greens with matte black trim, Internet connections in the lobby, and neat bedrooms decorated with original works from the local art school give it an upbeat Boho vibe. Only some of the bedrooms have en-suite bathrooms (stipulate when booking) and communal arrangements are so clean you could eat your dinner off the floor.

(view on the map)

Det andra av 2 Gat Hostals i Barcelona (och Raval) öppnade 2004. Det har 34 rum i egen stil modernt stilrent och färgglatt. Lite dyrare än Gat Raval men ändå mycket prisvärt.

This is the newer and slightly more upmarket version from the people who brought you the Hostal Gat Raval. The concept is the same - lime greens, sleek lines and illuminated photos of Barcelona's alternative side - but the rooms are larger and come with a few extras.

There's air-con and heating in every room, not to mention TVs and bathrooms that are bright and cheerful. There's also a 5th floor room on the roof that opens out onto a large terrace with good views over the rooftops and out to Montjuïc. The whole place is supermodern and supercool. The breakfast room is awash with funky polka dots and curvy chairs while the open-air equivalent has furniture that would be equally at home in a Japanese garden. Staff are savvy and as hip as the rooms they oversee, not to mention friendly and knowledgeable about their city. If you've become a believer in the Gat concept, there's even an array of products (including T-shirts) on sale to help you spread the message. It all adds up to one of the most original sleeping choices in Barcelona.

Those wishing to experience the same Gat über-coolness with a dash more luxury should opt for the Gat Xino, opened in 2004 for a slightly more grown-up and affluent visitor. This hip spot has a sleek breakfast room, and there's a roof terrace for soaking up the rays. All the rooms have their own apple-green bathrooms with showers and a few added extras like flatscreen TVs and light boxes above the bedsteads giving abstract photographic views of the city. It's all terribly cool, not to mention affordable.

(view on the map)

Sedan 1970 serverar denna familjeägda restaurang utsökt katalansk mat med fransk touch. Menyn varierar nästan dagligen beroende på vad de båda närliggande mat-marknaderna (Boqueria/Sant Antoni) har att erbjuda. Ca l'Isidre besöks ofta av kändisar och är bl.a. Kung Juan Carlos favoritrestaurang i Barcelona. Väldigt exklusivt och dyrt. Sist jag kollade fanns det bara en förrätt för under 20€...

In spite of its seedy location (take a cab at night!), this is perhaps the most sophisticated Catalan bistro in Barcelona. Opened in 1970, it has served King Juan Carlos and Queen Sofía, Julio Iglesias, and the famous Catalan bandleader Xavier Cugat. Isidre Gironés, helped by his wife, Montserrat, is known for his fresh cuisine beautifully prepared and served. Try spider crabs and shrimp, a foie gras salad, sweetbreads with port and flap mushrooms, or carpaccio of veal, Harry's Bar-style. The selection of Spanish and Catalan wines is excellent.

(view on the map)

I stånd 606 in och lite till vänster mat-marknaden La Boquería hittar du denna Tapas-pärla. Trångt och livligt är det och vänta på sin tur får man. Mamma, pappa och son driver en av de bästa och mest genuina Tapas-barerna i Barcelona. Bara öppet dagtid kortare än marknaden i sig har öppet samt inte alls på söndagar.

(view on the map)

Om El Quim i samma mat-marknad La Boquería är för fullt kan man med gott samvete gå till denna Tapas-bar istället. Ligger direkt till höger om huvudentrén. Bara öppet dagtid kortare än marknaden i sig har öppet samt inte alls på söndagar.

(view on the map)

L’Imprevist, 'Det oväntade', är en restaurang som även är en ateljé som säljer konst, den kost som hänger på väggarna. Josep Bofill heter ägaren och han är även av en händelse konstnären som skapat de flesta objekten. Ett mysigt, intimt ställe med en modern och varierad meny.

(view on the map)

Detta är ett ställe som ägs av en palestin, en katalan och en bask - typiskt Barcelona. Prisvärt med ett stort urval av vin och helt OK mat. Här spelas det med jämna mellanrum även live-musik, teater, berättas historier samt reciteras poesi... Multi-kulturellt och lite chict.

(view on the map)

Ett av de discon som många går till när barerna stängt, dvs efter 3 på morgonen. Absolut mest yngre och nästan uteslutande katalaner går hit. OK priser på drinkar och det stora av de 2 dansgolven är rökfritt!

(view on the map)

Detta charmiga ställe har förutom den katalanska maten Paella som specialitet. Kocken och delägaren José Roca är från Valencia, Paellans hemstad. Restaurangen har funnits här sedan 1980 men huset är från början av 1900-talet. Väldigt romantisk och ombonad stämning.

(view on the map)

Byggt 1866 och nyrenoverat 2006 kombinerar detta 2 stjärniga hotel med 110 rum klassisk charm med modern hotellkomfort. Väldigt centralt men ändå på en hyfsat lugn gata. Prisläget är 120€ och upp.

The hotel has functional rooms and some renovated options, with additional features including parquet floors, hairdryers and original art depicting Barcelona. Some rooms are bigger than others, and those facing the street are light-filled (the light tones and colourful artwork help in this regard) and not too noisy. You can sunbathe on the roof.

There are plans to extend the renovations to all rooms, which will ease the disparity between the newer (currently two-thirds of the hotel) and older rooms. Some of the newer rooms offer flat-screen TVs. Make sure you ask the hotel staff to explain the high-tech multiple-jet showers (before you disrobe!). Good-sized and comfortable beds are among the other benefits of this well-tended place where the staff are friendly, all the more so once you get to know them. Location is another bonus - in a quietish corner of El Raval but an easy stroll to La Rambla.

(view on the map)

Precis nyrenoverat (Jan 2008) hotel med 20 rum precis bredvid Las Ramblas. Dubbelrum från 100€ per natt.

(view on the map)

Nybyggt litet hotel med 49 rum på Rambla del Raval. Har en egen utomhus-swimmingpool! Har även Wi-Fi. Dubbelrum kostar från 130€ per natt. Rekommenderas även av SEMBO.

(view on the map)

Har funnits sedan 1929 vilket syns väl på den fantastiska inredningen med massor av kakel på väggarna. Katalansk- och medelhavsmat. Kan vara lite svårt att hitta om man inte vet vart man skall leta.

An excursion through the earthy streets of the Barri Xinès is part of the Casa Leopoldo experience. At night it's safer to come by taxi. Founded in 1939, this colorful restaurant with its attractive tiled walls and wooden beam ceilings serves some of the freshest seafood in town to a loyal clientele. There's a popular standup tapas bar in front and two dining rooms. Specialties include eel with shrimp, barnacles, cuttlefish, seafood soup with shellfish, and deep-fried inch-long eels.

(view on the map)

Toppenställe att äta på för grupper och för att möta folk. Katalansk husmanskost till toppenpriser. Hög ljudnivå och ofta hur kul som helst.

Rough and ready, noisy, chaotic and a lot of fun, Mesón David is also one of the cheapest restaurants in Barcelona. Be prepared to share a table. Mainly Galician dishes include caldo gallego (cabbage broth) or fish soup to start, followed by lechazo (a vast hunk of roast pork) or grilled calamares. Of the desserts, the almond tarta de Santiago battles for supremacy with fresh baby pineapple doused in Cointreau.

Don't come here for a quiet evening. Mesón David is an absolute riot: Waiters scream at each other, tips are acknowledged by the ringing of a cowbell, crowds of diners sing and somehow you have to make yourself heard. But the effort is worth it. The food is fast, furious, and excellent, and the regional specialties range from Navarran trout stuffed with serrano ham and Galician-style broiled octopus to traditional Castilian roast suckling pork. Obviously, it isn't the place for a light meal. But it is an enormous amount of fun for a price that's unbelievably low for central Barcelona. On busy nights you may have to wait for a table at the bar -- and be shown the door on your last gulp of coffee.

(view on the map)

Historiskt vattenhål som öppnade redan 1933. Har rötterna i Havana, Kuba och därför är inte helt oväntat Mojitos & Daiquiris specialiteten. Väldigt rökigt och ganska litet men med en klassisk trä/mässing-inredning är detta ändå en pärla.

(view on the map)

Colombianen Fernando Boteros jättekatt (7x23x23m) i brons från 1990. Stod först i stadsparken 'Parc de la Ciutadella'. Flyttades sedan till Olympiabyn 'Vila Olímpica' och strax därefter till Drassanes. Slutligen, 2003, fick den sin nuvarande placering på det då nya Rambla del Raval där har den blivit lite av världskändis!

(view on the map)

Konst från 1900-talet och framåt hittar man i denna byggnad.

(view on the map)

Hotel i "Katalansk Modernisma"-stil från en svunnen tid ritad av Lluís Domènech i Montaner 1904. De har 80 rum varav dubbelrum kostar från 105€. Detta hotel är mer för dem som älskar konst & arkitektur än de som vill bo bekvämt då kvaliteten på rummen lämnar en hel del att önska. Fantastisk matsal har de men den kan man besöka utan att behöva bo på hotellet.

This hotel is famous for its two marvellous dining rooms designed by the modernista architect Lluís Domènech i Montaner. One has big sea-life murals by Ramon Casas; the other has floral tiling and a wood-beamed roof. The rooms are far less exciting but not bad for the price.

If you're planning to spend all day in your room you could end up getting depressed - they're fine and certainly clean, but they could do with an overhaul. Otherwise, to be this close to La Rambla is a major plus and the architectural features of the lobby and dining room make for a dining experience you won't forget. The whole place with its wood panelling and toweringly high ceilings exudes the flavour of a past era. There are few places left in Barcelona where the original fittings have been left in situ and not been covered up in this city's rush to embrace the modern.

Although the guest rooms at this cost-conscious hotel have none of the architectural modernista grandeur that characterizes the foyer and splendidly elegant dining room, they're well scrubbed, comfortably sized, and outfitted with functional furniture and neatly kept bathrooms containing tub/shower combos. The building itself is a relic of the city's turn-of-the-20th-century splendor, constructed in 1902 by fabled architect Doménech i Montaner, designer and architect of the Palau de la Música, and formerly patronized by the likes of Salvador Dalí. A somewhat aging elevator serves the building's four floors, and the hardworking staff is comfortable with non-Spanish-speaking visitors. The lower Rambla, near where this hotel sits, evokes either cultural fascination or indignation, depending on how urbanized you are. Anyway, overall the Hotel España is an acceptable, historically rich, and well-managed choice for a relatively reasonable price.

(view on the map)

Barcelonas första huvudsjukhus ritat av Guillem Abiell och byggt 1401-06. Byggdes gradvis ut med en kyrka (1444) och konvalescens byggnaden 'Casa de la Convalescència' (1629-80) den första i sitt slag i Spanien. Hade nästan 5000 patienter när det var som mest aktivt (1610). Byggnaderna innehåller idag det Katalanska biblioteket Biblioteca de Catalunya en del av stadsarkivet Institutet för det Katalanska språket 'Institut d'Estudis Catalans' samt en bibliotekarieskola. 1931 utsågs byggnaden till historiskt monument av nationellt intresse.

(view on the map)

Barcelonas älsta kyrka är från 1127 och ligger på platsen av en Romersk & Visitgotisk kyrkogård från 200-700-talet. Det är även den äldsta romerska byggnaden i Barcelona. Redan 1879 förklarades kyrkan som nationalmonument. Den förstördes delvis 1936.

(view on the map)

Längs med Dessanes Reials på den sida som vetter mot berget Montjuїc återfinns den enda bevarade sektionen av Barcelonas medeltida (1300-talet) ringmurar som i revs och slutligen var helt försvunnen 1854. Här finns även en av de gamla stadsportarna som tidigare omgav stadskärnan. 'Portal de Santa Madrona' är från mitten av 1600-talet.

(view on the map)

Museu Marítim de Barcelona är stadens sjöfartsmuseum med fokus på katalansk sjöfartshistoria. Museets huvudattraktion är utöver byggnaden i sig en fullskalig kopia av den kungliga galären Capitana som konstruerades i Drassanes och senare deltog i Slaget vid Lepanto (1571). Museet har även en stor samling medeltida sjökort från 1400-talet fram till 1600-talet. 2006 var museet nominerat till årets europeiska museum.

(view on the map)

Drassanes byggdes i två etapper mellan 1283-1390 för att tjäna som stadens huvudsakliga skeppsvarv. Varvet som kom att bli ett av de största i hela medelhavet var i tjänst fram till 1745.

(view on the map)

Edifici que fa xamfrà entre el carrer i la ronda de Sant Pau. va ser edificat el 1903. Consta de planta baixa i dos pisos amb una nefasta remunta moderna. L'element arquitectònic més destacat és la tribuna del xamfrà amb arcs de mig punt sobre pilars i una columna central. L'ornamentació és a base de motllures i relleus sobre les llindes i mènsules sota els balcons. El 1912 la família Pujades hi va obrir als baixos una confiteria que va estar en actiu fins als anys vuitanta i de la qual encara es conserva la decoració i part del mobiliari ara adaptats al nou establiment dedicat a la restauració. Estil - Eclecticisme. Període - 1888-1910.

(view on the map)

Edifici entre mitgeres de planta baixa i cinc pisos on el segon fa de principal i té balcó corregut a diferència de la resta que tenen balcons individuals als laterals i finestra balconera al centra. De l'ornamentació en destaca especialment el conjunt de relleus que hi damunt la llinda de la porta d'entrada amb un insecte al centre flanquejat per dos cercles amb decoració floral. Estil Eclecticisme.

(view on the map)

Edifici entre mitgeres amb la façana estructurada en tres eixos verticals amb balcons individuals als laterals i balconeres amb barana de pedra al centre excepte al primer pis on el balcó és corregut. De l'ornamentació en destaquen les falses pilastres dels extrems de la façana. El pis més alt rep un tractament específic amb les obertures emmarcades amb petites pilastres i relleus de garlandes al capdamunt entre les mènsules que sostenen la cornisa. Estil Eclecticisme.

(view on the map)

Edifici entre mitgeres de planta baixa i cinc pisos. tots ells tenen balcó corregut i les obertures emmarcades amb pilastresrelleus a les llindes i mènsules esculpides sota els balcons en contrast amb l'acabat d'estuc rogenc imitant maó vist. Estil: Eclecticisme

(view on the map)

Escultura de bronze sobre pedestal de pedra encarregada per l'Ajuntament com a homenatge a la popular cantant i actriu Raquel Meller (Francisca Marquès) (1888-1962). Es va situar davant del Teatre Arnau on ella havia debutat l'any 1911. "La Violetera" va ser una de les seves cançons més celebrades. L'escultura va ser realitzada el 1964 i inaugurada dos anys després.

(view on the map)

Edifici monumentalista format per dos cossos paral·lels units per un altre cos transversal. El que dóna a mar és més baix i té tipologia de nau industrial. El cos principal en canvi té aspecte de palau amb una rica ornamentació basada en elements de tipus clàssic: columnes frontons relleus escultures etc. Autor: Enric Sagnier i Villavecchia.

(view on the map)

Edifici d'oficines de 28 plantes i 110 metres d'alçada construït l'any 1970 que en el seu temps va ser el més alt de la ciutat. Fet de formigó modulat la seva façana de línies angulars i el cos poligonal superior girat en relació al cos principal semblen evocar un gran far que emergeix d'entremig dels edificis molt més baixos del seu entorn. Autor: Josep Anglada Daniel Gelabert Josep Ribas

(view on the map)

Antic edifici industrial transformat en escola-taller. Es suposa que va ser construït a l'entorn de l'any 1800 i que originalment era utilitzat com a magatzem de cotó. Consta d'una nau rectangular de 7 crugies perpendiculars al carrer amb façana de línies molt simples sense ornamentació.

(view on the map)

Fàbrica de filats de cotó construïda a la primera meitat del segle XIX seguint el model de fàbrica de pisos molt comú al Raval. És un edifici de grans dimensions rehabilitat modernament i convertit en bolc d'habitatges. consta de planta baixa i quatre pisos. A nivell de carrer s'obre amb un seguit de portals d'arc rebaixat amb emmarcament de pedra. Destaca l'eix arrodonit de la cantonera amb grans carreus de pedra picada.

(view on the map)

Edifici de mitjan segle XIX reformat i remuntat l'any 1898 segons projecte d'Antoni Gallissà. La façana està recoberta amb esgrafiats seriats de disseny floral. La cornisa on s'inicia el pis sobreafegit presenta sis gàrgoles amb formes d'animals monstruosos. L'acabat d'aquest pis és de maó vist i s'obre amb grans obertures a mode de galeria. Corona la façana un ràfec de gran volada amb sanefa a sota i merlets al capdamunt.

(view on the map)

En un buidat del mur de la casa del número 45 del carrer Nou de la rambla obert amb arc de pedra de mig punt hi ha una font cilíndrica amb tres brolladors coronada per un escut també de pedra de la ciutat de Barcelona. És obra de mitjan segle XIX.

(view on the map)

Grup escolar projectat per Goday el 1931 i edificat entre 1932 i 1935. Acabat en maó vist es configura al voltant d'un pati formant una U. La seva inspiració racionalista contrasta amb els projectes de l'etapa més noucentista de Goday de la dècada anterior. Estil: Funcionalisme. Autor: Josep Goday Casals.

(view on the map)

Casa senyorial que va ser residència particular d'Eusebi Güell projectada per Gaudí l'any 1885 i declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. És un edifici de gran complexitat que juxtaposa elements verticals i horitzontals formes parabòliques gran varietat de materials i un variat repertori ornamental d'influència gòtica àrab nòrdica entre d'altres. Hi van col·laborar els millors artesans de l'època escultors pintors ceramistes... A la façana hi destaquen els dos originals portals parabòlics i entre ells una magnífica escultura de forja de reminiscències medievals. Al terrat hi destaca la cúpula cònica i les capricioses xemeneies de pedra i ceràmica. Estil: Modernisme. Autor: Antoni Gaudí Cornet.

(view on the map)

Edifici del segle XVIII molt desfigurat per les remuntes posteriors la modificació dels baixos i especialment per la tribuna del pis principal afegida el 1918. Amb tot conserva a la part superior de la façana uns esgrafiats barrocs de gran qualitat tot i que actualment passen inadvertits. S'endevinen uns medallons amb una sirena i nens jugant raïm un bust femení i ornamentació de tipus vegetal.

(view on the map)

Caracteritza la façana l'ornamentació esculpida que envolta les obertures: pilastres estriades amb capitell compost llindes i mènsules recobertes amb relleus vegetals. Al pis principal hi ha també bustos de tipus clàssic. Cal destacar la porta principal coronada amb un gran medalló que ocupa tota l'alçada de l'entresòl amb un cap de lleó al seu centre. L'edifici va ser restaurat els anys vuitanta del segle XX per ser convertit en hotel. Estil: Eclecticisme

(view on the map)

Edifici de l'any 1897. Consta de planta baixa i cinc pisos. La façana es veu flanquejada pels eixos verticals que formen les galeries laterals tancades amb ferro i vidre que es contraposen amb l'horitzontalitat definida pels balcons correguts. Les obertures s'emmarquen amb pilastres alineades amb les mènsules que suporten les llosanes excepte les del pis superior coronades amb frontons. Estil: Eclecticisme

(view on the map)

Edifici construït el 1903 que va ser durant més de cent anys la seu del diari La Vanguardia. Consta de planta baixa i quatre pisos i es caracteritza pels esgrafiats verdosos de motiu vegetal que ornamenten tot el parament de la façana. L'accent modernista es fa palès especialment a la planta principal que es distingeix de la resta pels balcons amb barana de pedra esculpida. La resta de baranes són de forja de perfil semicircular excepte les centrals del segon pis que el tenen lobulat. Coronen la façana uns amples merlets enllaçats amb reixes. L'edifici va ser convertit en hotel l'any 2007. Estil: Modernisme. Autor: Josep Majó Ribas

(view on the map)

Obra projectada entre 1913-1915. El projecte inicial d'Agustí Mas va ser força modificat per Eduard Ferrés. A ell es deuen les grans vidrieres convexes que uneixen els pilars estructurals als tres primers pisos una solució de gran modernitat a l'època. Al quart pis en canvi apareixen dues cariàtides de tipus clàssic. El coronament amb un cos cilíndric amb cúpula i lluernari l'apropen a les tendències més expressionistes del moment. La façana del carrer Tallers té una estructura geomètrica molt influïda també pel moviment art-decó. Estil: Art Decó. Autor: Agustí Mas Eduard Ferrés i Puig Ignasi Mas Morell.

(view on the map)

A la façana de l'hotel Lloret que dóna al carrer Tallers s'ha conservat en bona part una fleca de l'any 1876. Es mantenen els aparadors exteriors amb un notable treball de fusteria combinada amb elements decoratius esmaltats. Període: Segle XIX

(view on the map)

Edifici de mitjan segle XIX típic exemple de l'academicisme romàntic de l'època. El més característic són els aplics de terra cuita a base de gerros garlandes sanefes i unes figures femenines alades tot plegat molt semblant a la decoració de la casa del carrer Hospital 10. Període: Segle XIX. Estil: Romanticisme

(view on the map)

Gran casal que va pertànyer a una important família fabricant de teixits de cotó estampats coneguts com indianes. Va ser construït a començament del segle XIX. És d'estil neoclàssic i es caracteritza per les grans pilastres d'ordre gegant amb capitells corintis que donen solemnitat al cos central de la façana. Període: Segle XIX. Estil: Neoclassicisme

(view on the map)

Edifici de mitjan del segle XIX plenament identificat amb l'estil romàntic de l'època. El caracteritzen els plafons ornamentals de terra cuita i especialment les dues escultures clàssiques que hi ha a sengles fornícules del pis principal. Període: Segle XIX. Estil: Romanticisme.

(view on the map)

Edifici de façana senzilla sense balcons però amb el parament cec ornamentat amb esgrafiats. Aquests evoquen formes arquitectòniques de tipus clàssic amb gerros cortinatges i una font entra d'altres elements ornamentals.

(view on the map)

Edifici que havia estat ocupat pel grup Godó editor de la Vanguardia conjuntament amb la casa annexa amb façana al carrer Pelai. Consta de planta baixa entresòl i dues plantes pis. La composició de la façana dóna èmfasi a l'eix vertical central i als dos més laterals que tenen balcons a tots els pisos emmarcats amb plafons esculpits de terra cuita. Els balcons del pis principal tenen balustrada amb grans gerros ornamentals. Període: Segle XIX. Estil: Romanticisme

(view on the map)

Edifici de planta baixa i cinc pisos estructurat segons els eixos verticals que descriuen els balcons. Aquests són individuals amb la llosana lleugerament ondulada. Les obertures són de mig punt amb la llinda esculpida amb relleus vegetals. El coronament de la façana té la característica sinuositat modernista. Període: 1888-1910. Estil: Modernisme

(view on the map)

L'antic convent dels pares paüls enderrocat el 1943 ocupava tot l'espai de l'actual plaça Castella. Durant un temps havia estat fàbrica de tabac i després hospital militar. Només s'ha mantingut l'església un temple construït entre 1720-1750 i una part del claustre. Té una única nau amb capelles laterals i creuer cobert amb cúpula semiesfèrica. Aquesta està decorada amb pintures murals de Josep Flaugier de final del segle XVIII. La façana compta amb dues torres-campanar bessones. Davant la porta principal es conserva una de les ales de l'antic claustre amb arcs de mig punt sobre columnes toscanes ara en funcions de porxo. Període: Segle XVIII. Estil: Barroc

(view on the map)

L'Antic Dispensari Antituberculós (actual CAP) va ser un encàrrec de la Generalitat republicana al grup d'arquitectes promotors del GATCPAC Sert Subirana i Torres Calvé principals exponents del racionalisme arquitectònic català. Té una planta en forma de L i està concebut segons criteris higienistes utilitzant nous materials dins un plantejament general clarament rupturista. Cal destacar la sala de conferències inspirada en Le Corbusier. Període: 1930-1939. Estil: Funcionalisme. Autor: Josep Lluís Sert Joan Baptista Subirana Josep Torres Clavé

(view on the map)

Edifici de 1914-1916 de maó vist segurament inspirat en l'estil mudèjar aragonès. Les façanes es composen amb un joc d'arcs de mig punt a diferents nivells. Li atorguen monumentalitat les dues tribunes de pedra un d'elles al xamfrà molt ornamentades dins un llenguatge molt proper al modernisme. El mateix estil s'empra a les baranes de les balconeres o els capitells de les pilastres entre altres elements decoratius. És força interessant la composició de la porta principal. L'edifici va estatjar fins l'any 2004 el cinema Goya. Estil: Modernisme. Autor: Ángel Navarro.

(view on the map)

Dins l'escassa arquitectura barroca barcelonina l'església de Betlem és potser l'exemple més notable. Edificada entre 1680 i 1732 té una nau única flanquejada per capelles laterals intercomunicades i absis semicircular dins un esquema típic de l'estil jesuític. La façana principal que dóna al carrer del Carme té columnes salomòniques entre les quals hi ha les imatges de sant Ignasi i sant Francesc de Borja atribuïdes a Andreu Sala. El Naixement superior és obra de Francesc Santacruz autor també d'un dels portals de la Rambla amb la imatge del Nen Jesús. En base a aquest model es realitzà l'altre portal obra d'Enric Sagnier del 1906 amb la imatge de sant Joan infant. L'exuberant decoració barroca de l'interior de la qual se'n conserven fotografies va ser destruïda el 1936. Dins l'escassa arquitectura barroca barcelonina l'església de Betlem és potser l'exemple més notable. Edificada entre 1680 i 1732 té una nau única flanquejada per capelles laterals intercomunicades i absis semicircular dins un esquema típic de l'estil jesuític. La façana principal que dóna al carrer del Carme té columnes salomòniques entre les quals hi ha les imatges de sant Ignasi i sant Francesc de Borja atribuïdes a Andreu Sala. El Naixement superior és obra de Francesc Santacruz autor també d'un dels portals de la Rambla amb la imatge del Nen Jesús. En base a aquest model es realitzà l'altre portal obra d'Enric Sagnier del 1906 amb la imatge de sant Joan infant. L'exuberant decoració barroca de l'interior de la qual se'n conserven fotografies va ser destruïda el 1936.Dins l'escassa arquitectura barroca barcelonina l'església de Betlem és potser l'exemple més notable. Edificada entre 1680 i 1732 té una nau única flanquejada per capelles laterals intercomunicades i absis semicircular dins un esquema típic de l'estil jesuític. La façana principal que dóna al carrer del Carme té columnes salomòniques entre les quals hi ha les imatges de sant Ignasi i sant Francesc de Borja atribuïdes a Andreu Sala. El Naixement superior és obra de Francesc Santacruz autor també d'un dels portals de la Rambla amb la imatge del Nen Jesús. En base a aquest model es realitzà l'altre portal obra d'Enric Sagnier del 1906 amb la imatge de sant Joan infant. L'exuberant decoració barroca de l'interior de la qual se'n conserven fotografies va ser destruïda el 1936. Període: Segle XVI-XVII. Estil: Barroc. Autor Projecte: Josep Juli Construcció: P. Tort

(view on the map)

El Mercat de San Josep conegut popularment com la Boqueria respon a un projecte de l'any 1864 que no es va dur a terme fins el 1914. S'emmarca en el tipus de construcció conegut com "arquitectura del ferro". L'entrada principal mostra un pòrtic de tipus modernista amb vitralls de colors d'on penja l'escut de la ciutat sostingut per uns columnes ornades amb trencadís ceràmic. Va ser projectat per Antoni de Falguera el 1913. El nom de Sant Josep li ve donat pel fet d'ocupar el solar de l'antic convent de Sant Josep desaparegut el 1835. Amb més de 300 parades és sens dubte el mercat més popular i turístic de Barcelona. Autor: Miquel de Bergue, Antoni de Falguera.

(view on the map)

La comunitat de monges establertes a l'ermita de Montalegre a l'actual Conreria de Tiana es van traslladar a aquest indret de Barcelona el 1362. L'orde es va extingir el 1593 i el monestir passà a ser el Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre. El 1802 s'hi establí la Casa de la Caritat. El 1901 s'encarregà a l'arquitecte August Font la construcció d'un nou temple beneït l'any següent. És d'estil neoromànic i té planta de creu llatina. Va resultar malmès l'any 1936 i va ser restaurat acabada la guerra per Isidre Puig Boada. L’Altar Major amb el baldaquí és obra de Jaume Busquets i Mollera. El 1957 la Casa de la Caritat va abandonar el conjunt d'edificis i deu anys després l'Arquebisbat va lliurar la custòdia de l'església a l'Opus Dei. Període: 1888-1910. Estil: Historicisme. Autor: August Font i Carreras

(view on the map)

De l'antic Seminari Conciliar establert a l'antic convent durant els segles XVII i XVIII en resta el pati Manning nom degut a un dels grans benefactors de la Casa de la Caritat. És un cos claustral de dos pisos l'inferior amb grans arcs escarsers sobre columnes toscanes i el superior amb arcs de mig punt més petits bastit l'any 1743. Hi destaquen el conjunt d'esgrafiats i els arrambadors ceràmics. Prop de l'entrada hi ha una escultura de Joan Serra del 1879 dedicada a la Caritat. Període: Segle XVIII. Estil: Barroc

(view on the map)

L'actual Centre de Cultura Contemporània (CCCB) ocupa les tres ales del denominat Pati de les Dones del primer terç del segle XIX més una ala de factura moderna alçada l'any 1993. Tret d'aquest nou cos l'aspecte exterior de l'edifici és degut a la reforma realitzada el 1926-29 per Josep Goday un dels més representatius arquitectes noucentistes. A aquesta reforma pertanyen els esgrafiats i els aplics de majòlica que decoren les façanes. De l'obra original s'han conservat les voltes de maó les grans arcades i els pilars de carreus de pedra vista. Període: Segle XIX. Autor: Reforma 1926-29: Josep Goday Reforma 1993: Albert Viaplana Helio Piñon i Ricard Mercadé

(view on the map)

Convent de monges dominiques construït entre els anys 1562 i 1566. Després de la desamortització (1835) es va transformar en Casa de Correcció Municipal i posteriorment en parròquia de Sant Antoni Abat. És un edifici d'estil tardogòtic d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts i absis poligonal. El portal amb pilastres i frontó és de tipus renaixentista. Les sales del convent són més clarament gòtiques amb voltes ogivals i claus esculpides. El conjunt va ser restaurat el 1984 pels arquitectes Lluís Clotet Carles Díaz i Ignacio Paricio. Període: Segle XVI-XVII. Estil: Gòtic. Autor: Bartomeu Roig.

(view on the map)

Obra realitzada per Richard Meier entre els anys 1990 i 1995 al cor del barri del Raval símbol de la reforma urbanística destinada a la reconversió d'un sector de la ciutat degradat durant molts anys. És un edifici de gran lluminositat afavorida pels materials utilitzats i on dominen les línies rectes amb el contrapunt del vestíbul en forma de torre cilíndrica. Segons s'explica a la pàgina web del Museu: "la voluntat de Meier d'integrar la llum en els projectes com a part definidora i generadora d'espais fa que la llum natural-zenital arribi a cada planta de l'edifici. Per fer possible aquesta penetració de la llum Meier va separar alguns forjats de la línia de façana. Aquest mateix concepte és el que determina l'atri un espai a manera de galeria vertical paral·el a la façana principal que filtra i reparteix la llum a les diverses zones d'exposició. Aquesta galeria vertical compleix la doble funció de comunicar els espais interiors i els exteriors a través d'unes rampes que permeten accedir a cada planta i d'un passadís que condueix a les sales d'exposició". Autor: Richard Meier.

(view on the map)

La Casa dels Infants Orfes va ser fundada el 1370 per Guillem des Pou. Va ser enderrocada l'any 1995. L'edifici havia estat construït el 1578. Només en resta la capella d'una sola nau coberta amb volta de llunetes i capelles laterals comunicades entre elles. Actualment és ocupada per les dependències del Centre d'Investigació de Relacions Internacionals i Desenvolupament (CIDOB). Període: Segle XVI-XVII.

(view on the map)

L'hospici conegut com Casa de la Misericòrdia va ser fundat per Diego Pérez de Valdivia el 1583. El conjunt d'edificis està format pel propi hospici la capella i l'antic Col·legi de Sant Guillem d'Aquitània. L'hospici està estructurat al voltant de dos grans patis allargats. En un dels cantons hi ha la façana lateral de l'església. S'hi accedeix des del carrer d'Elisabets per un passatge que té un portal rectangular que llueix a la llinda l'escut de la ciutat i la data de 1613 i que condueix a una altre portal de mig punt adovellat que té al seu damunt una imatge dins una fornícula barroca. A la façana que dóna a la plaça Vicenç Martorell restaurada modernament es conserva una porta renaixentista amb un frontó triangular.

(view on the map)

L'antiga capella de la Casa de la Misericòrdia va ser construïda el 1693. Té una sola nau amb façana al carrer Elisabets i capelles laterals. El portal és de llinda recta presidida per un escut de la ciutat sostingut per dos àngels. Actualment acull una llibreria. Període: Segle XVI-XVII.

(view on the map)

El convent dels servites va ser iniciat el 1626 i ocupava l'espai que va del carrer Ramalleres fins al de les Sitges. Va ser abandonat el 1835 i després de ser utilitzat pels militars va ser definitivament enderrocat el 1945. Només en resta un cos d'edifici de cinc plantes coronat amb una galeria d'arcs de mig punt que actualment és la seu del Consell de Districte de Ciutat Vella. El seu element més interessant és la porta obra del mallorquí Miquel Perelló del 1690. Període: Segle XVI-XVII. Estil: Barroc.

(view on the map)

Edifici del segle XVIII (a la façana hi ha la data de 1788) caracteritzat per la seva façana decorada amb esgrafiats. Aquests presenten plafons geomètrics de formes diverses alternant amb formes de flor. Sobre la porta hi ha un escut amb la data i les inicial Rn Ps que algun autor ha interpretat com "Ramon Plassa". Període: Segle XVIII

(view on the map)

Edifici de caràcter monumental construït el 1880. la façana de composició simètrica està centrada per un gran portal de mig punt que abasta el nivell de planta baixa i el d'entresòl. Està emmarcat per dobles pilastres estriades. Al seu damunt hi ha la balconada amb balustres. Les obertures del pis principal estan coronades amb frontons triangulars així com la pròpia façana. El pis superior s'obre amb vidrieres d'arcades de mig punt. Període: Segle XIX. Estil: Neoclassicisme. Autor: Leandre Albareda Petit.

(view on the map)

Escultura enllestida l'any 1922 però que no es va instal·lar al seu actual emplaçament fins el 1942. Està realitzada en un estil classicista retardatari impropi de l'època en que es va projectar amb una clara idealització del personatge. En la seva execució tanmateix es fa palès el domini tècnic dels seus autors visible tant en el rostre com en els plecs de la roba. Estil: Neoclassicisme. Autor: Llucià Oslé Miquel Oslé.

(view on the map)

Edifici projectat el 1861. La façana s'organitza mitjançant els eixos que descriuen els balcons individuals amb llosana de pedra decreixents en alçada. Els trams cecs del parament s'ornamenten amb plafons esgrafiats de motiu floral molt esquemàtic. Als baixos de l'edifici hi ha els antics magatzems El Indio. Autor: Pau Sambró Badia.

(view on the map)

Els magatzems de llaneria i llenceria El Indio van ser fundats l'any 1870 tot i que anteriorment ja hi havia una botiga de roba. El 1922 van ser remodelats per l'empresa de decoració Vilaró i Valls dins una estètica encara plenament modernista. Es van utilitzar materials de primera qualitat fustes nobles paper d'or etc. De l'ornamentació exterior en destaquen els relleus florals i la vistosa decoració de la cantonada. Estil: Modernisme.

(view on the map)

Edifici projectat el 1851 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina un dels més importants exponents del neoclassicisme acadèmic de mitjan segle XIX. Els elements del repertori clàssic es fan molt evidents al primer i segon pis lligats per quatre pilastres amb grans capitells corintis. Al pis principal cal destacar les obertures semicirculars enreixades que hi ha sobre les llindes. És original el disseny de les baranes a base de sagetes verticals. Estil: Neoclassicisme. Autor: Francesc Daniel Molina.

(view on the map)

Botiga que conserva a nivell d'entresòl part de la decoració modernista de la façana amb motius florals de ferro forjat i just al mig un octògon amb dues figures tocant instruments de vent. Estil: Modernisme.

(view on the map)

Tot i que Casademont va ser un dels introductors del medievalisme dins l'arquitectura catalana en aquesta obra projectada el 1846 es manté fidel a l'esperit del romanticisme acadèmic. Hi destaca l'ornamentació de terracota a base de plafons de sanefa trenada i plafons enfonsats de tons blavosos. També estan decorades amb relleus les sobrellindes del primer i segon pis. Estil: Romanticisme. Autor: Josep Casademunt Torrents.

(view on the map)

L'aspecte actual d'aquest edifici construït a l'entorn de 1870 és fruit de la reforma i ampliació efectuada l'any 1912 dins l'estil modernista. Té com element destacat la tribuna central amb vitralls i baranes de pedra artificial ricament esculpides. Cal esmentar també les baranes de forja dels balcons de formes sinuoses igual que el coronament de la façana on s´hi pot veure també un medalló amb la data de construcció. Estil: Modernisme. Autor: Josep Pujol Brull.

(view on the map)

Construcció de la segona meitat del segle XVIII caracteritzada pels notables esgrafiats de la façana d'estil Lluís XV que descriuen diverses escenes mitològiques entre garlandes sanefes gerros i d'altres elements ornamentals típics d'aquest estil.

(view on the map)

Edifici alçat el 1890 en el solar que fa cantonada entre els carrers del Carme i Doctor Dou. La façana del carrer del Carme té balcons correguts i les obertures emmarcades amb pilastres els capitells de les quals enllacen amb les mènsules dels sotabalcons. La façana del carrer Doctor Dou té una composició similar que contrasta amb una tercera façana posterior on hi destaquen les galeries vidriades bastides amb elements prefabricats de foneria. Estil: Eclecticisme. Autor: Manuel Comas Thos.

(view on the map)

Edifici en cantonada construït l'any 1881. Caracteritzen la façana alguns elements singulars com els falsos carreus d'estuc de la cantonera que es repeteixen a la resta de parament delimitant els eixos verticals o els frontons que coronen les obertures o les pilastres del pis superior. A la planta baixa ocupada per un restaurant són visibles els elements de suport de foneria. Estil: Eclecticisme. Autor: Jaume Gustà Bondia.

(view on the map)

Construït entre 1762-64. La seva façana és de gran austeritat només ornada amb un escut de Carles III obra de Carles Grau. De l'interior en destaca la gran sala central d'estil rococó il·luminada per una llanterna zenital que sobresurt damunt la coberta. Estil: Neoclassicisme. Autor: Ventrura Rodríguez

(view on the map)

Encastada a la façana posterior del col·legi de Cirurgia (ara Acadèmia de Medicina). Esta feta amb pedra de Montjuïc i marbre blanc i va ser inaugurada el 1956 un any després de la mort de l'eminent científic. Autor: Josep Manuel Benedicto.

(view on the map)

Dins el marc del programa educatiu impulsat per la Mancomunitat Josep Goday va projectar diversos grups escolars la construcció dels quals es va veure en alguns casos com aquest interrompuda per la dictadura de Primo de Rivera. Així tot i que les obres s'iniciaren el 1921 no es van enllestir fins deu anys després. L'edifici és un exemple de l'estètica noucentista de la qual Goday n'és un dels més destacats representants. Tot i la funcionalitat de la seva concepció en termes estètics es nodreix del repertori classicista amb esgrafiats aplics de terra cuita gerros frontons i escultures que ornamenten les façanes especialment a la part del coronament. Estil: Noucentisme. Autor: Josep Goday Casals.

(view on the map)

Quan Josep Goday va enllestir el grup escolar Milà i Fontanals va enllestir també la font ubicada en una cantonada annexa a l'escola. Malmesa per un bombardeig el 1938 va haver de ser reconstruïda i posteriorment desmuntada a causa de l'obertura d'un nou carrer. Va ser reposada l'any 2003 ara integrada dins la mateixa estructura exterior de l'edifici escolar amb una placa que recorda les víctimes dels bombardeigs. Estil: Noucentisme. Autor: Josep Goday Casals.

(view on the map)

Edifici projectat l'any 1850 i caracteritzat pels seus originals plafons de terracota que segons Cirici són d'estil Lluís XIII. A destacar també les baranes de ferro forjat dels balcons de disseny filigranat. Estil: Romanticisme. Autor: Oleguer Vilageriu i Castells.

(view on the map)

Edifici del segle XVIII remuntat amb una planta i reformat en conjunt l'any 1906 segons projecte de l'arquitecte Josep Azemar a petició de Josep Boguña. A la planta baixa es mantenen les obertures originals d'arc rebaixat emmarcades amb carreus de pedra. El parament cec dels nivells superiors excepte el més alt s'ornamenta amb estuc imitant encoixinat de pedra. Cal destacar la decoració modernista del bar de la planta baixa.

(view on the map)

El nom de la plaça prové de la fita o pedró que assenyalava la confluència dels camins que venint de Montjuïc i del Llobregat duien a la ciutat l'un cap a la Portaferrissa (carrer del Carme) i l'altre cap a la porta de la Boqueria (carrer Hospital). Ara és un conjunt heterogeni d'edificis de diferent època la major part del segle XIX. D'entre ells cal assenyalar el del número 1 amb decoració de terracota segons la moda romàntica. Menció especial mereix l'antic Hospital del Carme (número 9) que conserva un balcó amb llinda de pedra on hi ha un escut i la data de 1703. Els caparrons esculpits a banda i banda de tradició gòtica poden provenir d'una finestra anterior potser del segle XVI.

(view on the map)

El monument original barroc alçat el 1687 (i convertit en font el 1826) que coronava una imatge de Lluís Bonifaç el Vell va ser destruït el 1936. D'aquella escultura d'una gran qualitat se'n conserva un fragment al Museu d'Història de la Ciutat. La imatge de la santa que presideix actualment la font una reproducció aproximada de l'original va ser esculpida per Frederic Marés el 1952. El conjunt va ser restaurat el 1997. Segons la tradició Santa Eulàlia va ser crucificada en aquest indret. Autor: Miquel Colomer Jaume Arnaudies Lluís Bonifaç el Vell (1687); Reconstrucció: Frederic Marés (1952)

(view on the map)

Capella romànica que va pertànyer al desaparegut Hospital de Mesells o leproseria. Aquest hospital va ser fundat pel bisbe Guillem de Torroja a mitjan segle XII en el que aleshores eren els afores de la ciutat. La capella modernament restaurada és de nau única i té un absis semicircular amb lesenes i arcuacions llombardes i una finestra de mig punt amb arquivoltes que descansen sobre columnes amb els capitells decorats. La coberta original va ser substituïda per una volta amb llunetes en la qual es van obrir dos ulls de bou. La façana que dóna a la plaça Pedró té una fornícula feta construir per Erasme de Gònima el 1792. Va ser tancada al culte i desacralitzada el 1913 i va restar abandonada fins el 1954 quan Adolf Florensa en va fer una primera restauració. Estil: Romànic.

(view on the map)

Edifici projectat per August Font l'any 1881 i construït el 1892. Ha sofert diverses modificacions al llarg del temps. Presenta un acabat d'estuc vermellós imitant maó vist que contrasta amb els emmarcaments llisos de les obertures. A la planta baixa s'obre amb un allargat finestral triforat d'arcs carpanells recolzats sobre gruixudes columnes. El pis principal té tres grans finestrals ogivals de tipus neogòtic flanquejats per dues finestres quadrades amb guardapols i al damunt dos medallons també goticistes. El pis superior mostra una galeria amb columnes ritmades i el coronament és emmerletat amb mènsules esculpides. Estil: Modernisme. Autor: August Font Carreras.

(view on the map)

Conjunt d'habitatges obrers edificats a començament del segle XIX promoguts probablement per alguna de les fàbriques existents a l'època en aquesta zona. Són d'estructura senzilla de planta baixa i dos pisos. Al primer pis s'obre un balcó individual amb la llosana de pedra. Les plantes baixes han sofert alteracions amb l'obertura de comerços.

(view on the map)

Edifici fet construir pel conegut fabricant tèxtil Erasme de Gònima i Passarell (Moià 1746-1821) cap a la fi del segle XVIII i que va ser reformat a mitjan del segle següent pel seu nét Erasme de Janer i de Gònima (1791-1862). És un edifici senyorial amb una austera façana neoclàssica i un pati de tipus barroc amb escala sota pòrtic rampant arcs escarsers i barana de forja. Hi ha una gran sala decorada amb pintures murals de Flaugier i Marià Illa de 1797 de temàtica religiosa. Estil: Neoclassicisme. Autor Reforma 1847: Joan Soler i Mestres.

(view on the map)

Església de grans dimensions projectada per Josep M. Pericas l'any 1910. Ve a substituir l'antiga església del convent de les Jerònimes (segle XV) enderrocada l'any 1909. Es pot inscriure encara dins el corrent modernista inspirat en el gòtic centreeuropeu tot i que s'han esmentat també influències gaudinianes secessionistes o expressionistes. L'estructura és complexa amb diversos cossos que es van anar enllestint en diferents fases. Primer la nau de l'església (1911-12) després el campanar (1923-24) i posteriorment la resta d'edificis entre ells l'escola. L'acabat de tot el conjunt que li dóna unitat és de maó vist. Estil: Modernisme. Autor: Josep Maria Pericas i Morros.

(view on the map)

L'església de Sant Antoni Abat va ser construïda durant el segon quart del segle XV. Va ser incendiada el 1909 i enderrocada definitivament el 1936. Només es conserva la part del porxo amb tres grans arcades ogivals entre els quals hi ha esculpits els escuts del rei Alfons el Magnànim de la seva muller Maria de Castella de la ciutat i l'emblema del sant una tau. De les tres finestres superiors només és original la de l'esquerra. Les altres igual que la porta interior de la nau són fruit d'una reconstrucció dels anys vint. Estil: Gòtic.

(view on the map)

La Generalitat va construir aquest edifici el 1583 situat just al costat d'una de les portes de la muralla amb la funció de cobrament d'impostos. És un edifici de pedra de planta baixa i dos pisos que manté l'aspecte exterior original. A la cantonera hi ha l'escut de la Generalitat que es repeteix a la clau i a les llindes de les finestres però en aquest cas flanquejat per dos lleons. El portal és adovellat i els finestrals són de llinda recta. El seu estil es pot situar a cavall entre el gòtic i el renaixement. Estil: Renaixement.

(view on the map)

Edifici entre mitgeres de marcada influència modernista. La façana s'organitza verticalment segons els dos eixos que marque les obertures. La petja modernista es fa palesa a la porta amb motlluratge de línies sinuoses i ornamentació floral i especialment al pis superior amb coronament també ondulat i plafons decorats. Les obertures dels pisos inferiors tenen les llindes esculpides. Període: 1888-1910. Estil: Modernisme. Autor: Juli Maria Fossas Martínez.

(view on the map)

Edifici en cantonada caracteritzat pels seus quatre plafons ornamentats amb aplics de terra cuita típics de les façanes romàntiques de mitjan segle XIX. Flors garlandes medallons i figures mitològiques femenines formen part de la temàtica habitual en aquest tipus de decoració. Estil: Romanticisme.

(view on the map)

La Paloma ha estat des de la seva inauguració a començament del segle XX la sala de ball més popular de Barcelona. Malgrat que el seu aspecte exterior conserva la fesomia de nau industrial el seu interior gaudeix d'una decoració luxosa i abarrocada de regust francès que li proporciona una distinció i un atractiu característics. La galeria superior va ser construïda el 1915. Les pintures del sostre són de Salvador Alarma i Tastàs. Les motllures i relleus daurats corresponen a la reforma de 1919 obra de Manuel Mestre. Període: 1911-1929.

(view on the map)

Casa del segle XVIII amb uns notables esgrafiats a la façana que en l'actualitat amb prou feines es distingeixen. Són de temàtica pagesa (un nen tallant flors un pastor) i mitològica a més de garlandes bustos i grotescs al gust de l'època. La casa deuria estar originalment aïllada i voltada de camps.

(view on the map)

L'antic centre Internacional de Fotografia és un edifici de mitjan segle XIX la façana del qual està decorada amb pintures d'Eduard Arranz Baravo i Rafael Bartolozzi. Van ser pintades el 1978 i constitueixen un suggerent conjunt d'imatges en blanc i negre relatives a la història de la fotografia.

(view on the map)

Consta de tres galeries d'arcs ogivals cobertes amb voltes de creueria. Les ales de llevant i nord van ser edificades al llarg del segle XV mentre que la de ponent és del XVI. L'inici de les obres es pot datar a l'any 1406 quan es contractà a tal efecte el mestre Guillem Abiell. Els capitells i les claus de volta es vinculen a l'obrador de Jordi de Déu. Al pilar de cadascuna de les dues escales que duen al pis superior (fetes al voltant de 1570) es poden veure sengles escultures una dedicada a la Caritat i l'altra a Sant Roc ambdues del segle XVII. És molt notable la reixa de l'antiga farmàcia del 1696. Estil: Gòtic. Autor: Guillem Abiell.

(view on the map)

Creu monumental de l'any 1591 que cent anys després va ser restaurada i situada sobre una magnífica columna salomònica de marbre rosat i blanc obra de Bernat Vilar. La creu va ser destruïda com gairebé totes les del país l'any 1936. El 1939 es va inaugurar una reproducció exacta de l'obra original. Estil: Barroc. Autor: Bernat Vilar.

(view on the map)

Integrada al conjunt de l'Hospital de la Santa Creu va ser edificada entre 1629 i 1680 fent arribar el seu perímetre fins el carrer del Carme. Gudiol el descriu com un dels "darrers exemplars de sobrietat renaixentista abans del ple triomf decoratiu del barroc". A l'entorn d'un pati central quadrat es conforma una mena de claustre de dos pisos. La galeria baixa consta de grans arcs de mig punt sobre pilars rectangulars mentre que el pis superior dobla el nombre d'arcs i els recolza sobre columnes toscanes. Enmig del pati hi ha un templet sobre el pou obra de Lluís Bonifaci el Vell (1689) i a l'exterior a la cantonada amb el carrer Egipcíaques una fornícula amb una imatge de sant Pau obra d'en Domènec Rovira el Jove (1668). Les magnífiques ceràmiques vidriades que fan d'arrambador són dels segles XVII i XVIII. En destaca el cicle de la vida de sant Pau de Llorenç Passoles (1679) a l'entrada del recinte. Actualment és la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Estil: Renaixement. Autor: Pere Pau Ferrer Pere Vidal.

(view on the map)

Edifici molt estret entre mitgeres de 1849. És força interessant pels seus aplics de terra cuita la temàtica dels quals inclou gerros garlandes medallons i cornucòpies. Destaquen especialment les dues ballarines alades que es poden observar a meitat de façana. Estil: Romanticisme.

(view on the map)

Edifici que fa xamfrà entre els carrers de Sant Pau i Arc de Sant Agustí caracteritzat pels seus originals balcons. Tenen columnes estriades i capitells derivats del tipus corinti. Al seu damunt s'hi recolzen arcs sobreposats a la llinda amb relleus abarrocats. Destaca també el relleu de tipus romàntic que emmarca la porta d'entrada. Estil: Romanticisme.

(view on the map)

La Fonda Espanya (actualment Hotel Espanya) va ser decorada per Lluís Domènech i Montaner el 1902-1903 i constitueix una de les joies modernistes de la ciutat. Cal destacar el vestíbul el bar i el menjador. Al bar hi ha una magnífica llar de foc d'alabastre presidida per un escut d'Espanya realitzada al taller d'Eusebi Arnau amb la participació d'un jove Pau Gargallo. La decoració del menjador té com elements més destacats l'arrambador de fusta la pintura mural simbolista de tema marí i les ceràmique amb motius heràldics. Estil: Modernisme. Autor: Lluís Domènech i Montaner.

(view on the map)

Després de la desfeta de 1714 la construcció de la Ciutadella va obligar els agustins a deixar el seu convent al barri de la Ribera per traslladar-se a aquest nou indret on a partir de 1728 es van iniciar les obres del nou convent. Amb la desamortització van desaparèixer els diversos edificis conventuals entre ells el claustre i només ens ha arribat l'església convertida en parroquial. És un temple d'una sola nau molt àmplia amb capelles laterals coberta amb volta de canó amb llunetes i creuer amb cúpula. La capçalera que forma un semicercle de columnes corínties és del segle XIX. La façana inacabada va ser projectada per Pere Costa el 1735. Només es va fer la part baixa amb un atri d'arcades de mig punt amb pilastres jòniques. Al bell mig l'escut borbònic. Estil: Neoclassicisme. Autor: Pere Bertran.

(view on the map)

Edifici construït el 1863 tot i que el seu aspecte actual és degut a una reforma de l'any 1913 que va renovar la decoració de la sala i la façana. Aquesta és d'estil classicista amb columnes que sostenen els balcons sota grans arcades i pilastres sobre les quals es recolza un entaulament que serveix de separació del cos superior i el capcer. Estil: Neoclassicisme.

(view on the map)

Edifici projectat per Josep Fontseré Domènech (pare del conegut arquitecte Josep Fontseré Mestres) l'any 1848. caracteritzen les façanes els plafons verticals de terra cuita que per cert no figuraven al projecte inicial. Estil: Romanticisme.

(view on the map)

Edifici entre mitgeres de l'any 1786. La façana s'estructura en dos eixos verticals definits pels balcons entre els quals hi ha finestres més petites. Els balcons tenen llosana de forja i ceràmica vidriada. Són destacables els esgrafiats a base de sanefes i garlandes amb escenes de caça i pesca i instruments musicals. Segons algun autor això fa deduir l'existència d'una fonda en aquest edifici. Estil: Barroc.

(view on the map)

Edifici de l'any 1849 travessat pel passatge homònim a través d'un arc de mig punt flanquejat per semicolumnes que sostenen un entaulament damunt del qual hi havia hagut estàtues clàssiques. La façana s'ornamenta amb plafons verticals de terra cuita i relleus que emmarquen la finestra i les llindes dels balcons del pis principal. La façana pricipal de la casa ha estat restaurada per la empresa Las 3 Ranas S.L. que ha recuperat els marbrejats originals les pàtines i la imitació de jaspi dels fons dels plafons de terra cuita. Estil: Romanticisme.

(view on the map)

Edifici del segle XVIII amb els típics balcons de forja i ceràmica bicolor d'amplada decreixent en alçada. La resta d'obertures són finestres emmarcades amb pedra. Entre elles hi destaquen els esgrafiats: dos medallons amb peanya i garlandes que inclouen bustos amb personatges històrics. Estil: Barroc.

(view on the map)

L'antiga Farmàcia Masó Arumí actualment Farmàcia Nadal situada en un edifici més antic que fa cantonada conserva gran part de la decoració original de l'entorn de 1920. Destaquen els gran arcs de mig punt de l'entresòl amb escultures al·lusives i voltats d'esgrafiats. Estil: Noucentisme.

(view on the map)

El 1883 Domènech Estapà en una de les seves primeres obres va fer aquesta radsical reforma d'un edifici més antic dotant-lo d'una exuberant façana plena d'elements decoratius que evoquen l'arquitectura medieval juntament amb altres d'estil classicista. Les escultures de la façana són obra de Manuel Fuxà. El projecte inicial preveia una torre central més alta que va ser substituïda finalment per dues torres més estretes i endarrerides per allotjar-hi els observatoris astronòmic i meteorològic. En aquest edifici com en la major part de la seva obra Domènech Estapà s'aproxima molt al modernisme però sense acabar d'adoptar plenament aquest estil. El rellotge que segons és tradició dóna l'hora oficial de la ciutat es va instal·lar el 1891 tot i que ha estat modernitzat en diverses ocasions. Des de 1922 els baixos van ser ocupats per un cinema convertit posteriorment en el Teatre Poliorama. Estil: Eclecticisme. Autor: Josep Domènech Estapà

(view on the map)

Antonio López i López marquès de Comillas va ser el fundador de la Companyia Transatlàntica del Banc Hispano Colonial i de la Companyia General de Tabacs de Filipines. El 1880 Josep Oriol Mestres va projectar al solar ocupat per l'antic seminari la que havia de ser la seva residència familiar tot i que el projecte va haver de ser modificat quan es va decidir que seria la seu de la Companyia Transatlàntica. D'aquest projecte s'ha conservat bàsicament la façana de la Rambla de tipus acadèmic amb dues escultures de Francesc Pagès i Serratosa del 1881 al·legòriques al Comerç i a Ultramar. La planta baixa i l'entresòl van ser modificats per Josep Maria Sagnier Vidal i Josep Maria Rivas el 1929. Quan el 1932 es va obrir el carrer Pintor Fortuny es va haver de projectar una nova façana dissenyada també per Sagnier Vidal en un estil monumentalista ple de referències clàssiques. Estil: Neoclassicisme. Autor: Josep Oriol Mestres; Reforma: Josep Maria Sagnier Vidal

(view on the map)

Edifici del 1850 promogut originalment per Francesc Piña com a edifici d’habitatges i que a partir de 1883 allotja la joiera-rellotgeria El Regulador fundada pel rellotger de Cardona Joan Boix i adquirida posteriorment per la família Bagués. Es tracta d'un magnífic exponent d’arquitectura classicista romàntica amb la façana dividida en tres trams: els baixos amb portals de punt rodó i el parament aplacat de pedra el primer i segon pis amb pilastres jòniques que contrasten amb l'estuc rosat i els dos nivells superiors separats per una destacada cornisa. Damunt d'aquesta cornisa es recolzen les quatre peanyes d'uns grups escultòrics de terracota amb imatges de nens jugant. Una mica més amunt hi ha uns medallons amb rostres que miren al carrer. Estil: Romanticisme. Autor: Josep Fontseré Domènech.

(view on the map)

És considerat el millor exponent del barroc aplicat a l'arquitectura civil de Catalunya. Va ser edificat entre 1772 i 1778 com a residència de qui va ser virrei del Perú Manuel Amat i Junyent i després de la seva mort de la seva vídua motiu pel qual va ser conegut com a palau de la Virreina. La façana principal reculada en relació a l'alineació actual de la Rambla s'estructura simètricament en eixos verticals marcats pels balcons amb el reforç de sis pilastres amb capitell de tipus jònic. Els balcons tenen la barana de forja. Dotze mènsules sostenen una cornisa coronada amb una balustrada amb dotze grans gerros. Hi ha un interessant pati interior amb doble escalinata des d'on es contemplen els grans finestrals dels salons emmarcats amb pilastres estriades i plafons ricament esculpits. Estil: Barroc. Autor: Josep Ausich Mir Carles Grau.

(view on the map)

A la cantonada d'un edifici de la primera meitat del segle XIX es conserva la magnífica decoració modernista de l'antiga Casa Figueras dissenyada pel pintor Antoni Ros i Güell el 1902 i en la qual hi van intervenir un gran nombre d'artesans del vitrall el coure la fusteria la serralleria o l'escultura. El disseny juga amb els arcs de mig punt i una profusa decoració de mosaics policroms amb un relleu escultòric a l'angle obra de Lambert Escaler. La botiga era regentada per Jaume Figueras i es dedicava a la producció i venda de pastes alimentàries. L'any 1986 va ser rehabilitada per la família Escribà. Estil: Modernisme. Autor: Antoni Ros Güell.

(view on the map)

Edifici del 1911 de façana molt estreta entre mitgeres que va ser ocupat per la farmàcia i el laboratori del doctor Genové. La composició adopta un llenguatge modernista de referències gòtiques paleses en els arcs apuntats i conopials o en l'escut que presideix l'entrada. Diversos trams de la façana s'ornamenten amb mosaics vegetals on hi domina el color blau. Els tres primers pisos s'obren amb grans finestrals concebuts com un únic gran vitrall catedralici. El pis superior en canvi mostra una galeria de tres finestres sota un ràfec pronunciat. Estil: Modernisme. Autor: Enric Sagnier Villavecchia.

(view on the map)

El Gran Teatre del Liceu ha estat des dels seus inicis el principal aparador de la classe benestant barcelonina i un dels símbols més emblemàtics de la ciutat amb una història ben atzarosa i molts cops marcada per la tragèdia. El primer edifici del 1847 va ser promogut per Joaquim de Gispert projectat per Miquel Garriga i construït al solar on hi havia hagut el convent dels Trinitaris desamortitzat el 1835. Per a la façana es va descartar el projecte de Garriga substituït per un disseny del francès Viguié d'estil eclèctic amb detalls neoplaterescs. El teatre va patir un primer incendi el 1861 que obligà a una profunda reforma dirigida per Josep Oriol Mestres. El 1875 es va refer la façana. El 1881 es va dur a terme una nova reforma interior en aquest cas a càrrec de Pere Falqués. El 1994 el teatre s'incendià de nou obligant a una total reconstrucció dirigida per Ignasi Solà-Morales. El sostre i l'arc del prosceni són obra de Perejaume. L'edifici allotja els salons del Cercle del Liceu farcits de pintures modernistes i amb uns vitralls de tema wagnerià d'Oleguer Junyent. Estil: Eclecticisme. Autor: Miquel Garriga i Roca Josep Oriol Mestres Ignasi de Solà- Morales.

(view on the map)

L'antic col·legi franciscà de Sant Bonaventura on s'imaprtia teologia i filosofia va ser construït entre 1652 i 1670 i ampliat el 1779. Amb la desamortització de 1835 va ser convertit en la "Gran Fonda d'Orient" actual Hotel Oriente. El nou edifici va ser projectat per Eduard Fontseré el 1881 aprofitant algun element de l'antic col·legi com el claustre que ara fa de saló principal de l'hotel o el refectori si bé molt modificats. De la façana de la Rambla en destaca el conjunt d'arcs de mig punt recolzats sobre pilastres estriades amb capitell jònic afegits amb posterioritat. L'entrada principal és presidida per les escultures de dos àngels. En aquest hotel van hostatjar-se personatges tan populars com l’escriptor Hans Christian Andersen l’actor americà Errol Flynn el torero Manolete o la soprano Maria Callas. Autor: Eduard Fontseré Mestres.

(view on the map)

Edifici que originalment tenia només tres plantes sobre l'entresòl i que dissortadament va ser remuntat amb tres plantes més. Té una façana caracteritzada per la seva exuberant policromia a base de franges i plafons de ceràmica que cobreixen tot el parament. Tenen també gran interès les baranes de ferro dels balcons i els medallons amb bustos esculpits. Actualment estatja un hotel. Estil: Modernisme.

(view on the map)

L'origen del teatre cal remuntar-lo al segle XVI conegut com a Teatre de la Santa Creu depenent de l'hospital homònim. Va ser profundament remodelat després de l'incendi de 1845 segons projecte de Francesc Daniel Molina. La façana lleugerament corbada s'inscriu dins l'academicisme romàntic. Es caracteritza per les tres grans arcades de mig punt que inicialment es tancaven amb vidrieres i posteriorment es van obrir amb tres grans balcons coronats amb frontons i balustrada de pedra. La planta baixa té medallons amb bustos d'actors i actrius antics. L'edifici va patir dos incendis més els anys 1924 i 1933. Estil: Romanticisme. Autor: Francesc Daniel Molina.

(view on the map)

Després del concili de Trent a mitjan segle XVI van començar a establir-se a Barcelona diversos convents un dels quals fou els dels agustins descalços o de Santa Mònica edificat el 1636 tot i que molt modificat a partir de 1987 per esdevenir la seu del centre d'art que duu el mateix nom. De l'antic convent només en resta una part de les dependències dels monjos amb un claustre molt auster d'estil clàssic. La resta va resultar molt malmesa l'any 1936 i es va enderrocar després de la guerra. La reforma de Piñón i Viaplana es caracteritzà per la notable rampa d'accés amb làmines de fusta sobre una estructura d'acer actualment convertida en la terrassa d'un restaurant. Dels mateixos autors és l'església veïna d'estructura cúbica amb una gran rosassa. Autor Reforma: Helio Piñón Albert Viaplana.

(view on the map)

Hit går man sedan 1820 och dricker Absint. Dali, Picasso, Gaudi, Heminway och många fler kända namn har redan vart här. Den rätt stora lokalen ser nog ut som den gjorde när de öppnade fast nu med ett tjockt lager damm på kristallkronorna och med igengrodda speglar. Rätt tomt i veckorna, fullt på helgerna. Ligger vid stadens största horgata, var medveten om det.

French poet and playwright Jean Genet was known to have been a regular here while "researching" and writing La Marge, his novel set in Barcelona's steamily picturesque Raval. A cross between a speakeasy and a Euro-bohemian café and beerhall, the Marsella serves cold beer that goes down exceptionally well.

A well-loved bar that’s been in the same family for five generations. Jean Genet, among other notorious artists and petty thieves, used to come here, attracted, no doubt, by the locally made absinthe, served to this day. Dusty, untapped 100-year-old bottles sit in tall glass cabinets alongside old mirrors and faded William Morris curtains, and chandeliers loom over the cheerful, largely foreign crowd.

(view on the map)

Detta är min favorituteterass (förutom stranden) när solen skiner och det är varmt nog att sitta ute. Här kan man luncha, ta en öl, ett glas cava en kopp kaffe eller kanske till och med allt. Man sitter lugn i en liten undangömd oas bara ett stenkast från Las Ramblas. Matstilen är blandad. Sallad, varm mat, baguette, tapas, allt går att få här även om det bara finns en av varje sort. Köket är öppet från 9 fram till ungefär 23 på kvällen. Deras hemsida är det dock ruggigt länge sedan de uppdaterade.

A summer proposition (there’s not any seating available indoors), with tables under shady arcades overlooking a playground for the kids. Run by two Australians, Kasparo has good, cheap food – plenty of soups, salads and pasta, curries Thai and Indian, stews and chilli, with tapas and bocadillos available all day.

This place has one of the all-time favorite terraces: a leafy, porticoed, and just a stone's throw from the MACBA (Museum of Modern Art). It's so popular, in fact, that you often see people nonchalantly milling around, waiting to pounce on the next free table. There is no real reason for this (other than the location), since the tapas are fairly basic, and the daily offerings such as a Greek salad or pasta dish are good but a tad overpriced. But if you can spring a table, you will probably find yourself lingering for a long time.

(view on the map)

El Museu del Llibre Frederic Marès, ubicat al mateix edifici de la BC, acull una valuosa col·lecció bibliogràfica de notable interès patrimonial, que va ser donada a la institució per l'artista i col·leccionista Frederic Marès (1893-1991).

La col·lecció constitueix un interessant itinerari per la dilatada història del llibre. Està integrada per més de 1.500 documents (alguns, amb més de mil anys d'història) en diverses tipologies. D'una banda, conté un conjunt de 114 peces entre còdexs, manuscrits, fragments de pergamí i paper (entre els segles XII i XX). De l'altra, 136 pergamins documentals des del s. XI, a més de 483 gravats, 848 impresos (entre els quals hi ha un centenar d'incunables) i 106 enquadernacions soltes. El Museu del Llibre Frederic Marès ocupa dues sales, una de les quals (la del Via Crucis) està presidida per un retaule gòtic de Ramon Llull.

(view on the map)

Temporary exhibitions, festivals...

(view on the map)

An important art centre in the heart of Barcelona, where interesting temporary exhibitions are regularly organised.

(view on the map)

The exhibitions and activities generated by La Capella are committed to presenting a wide variety of proposals offered by today’s artists. Accordingly, very diverse activities have taken place there during the last few years, in an attempt to present a wide panorama of new creation in Barcelona.

(view on the map)

Located in the courtyard of the Palau de la Virreina, the gallery takes its name from the Catalan photographer Xavier Miserachs (1937-1998) and is dedicated exclusively to photographic exhibitions.

The exhibitions that take place here embrace from photo-journalism of historic interest with examples from Catalonia’s most prestigious photographers, to the work of new artists, the most excitingly contemporary artists, and of course the traditional date with the Festa Major photographic competition, the PhotoMercè.

(view on the map)

Seeking to promote both quality and number of exhibitions in the matchless venue provided by the Palau de la Virreina, in the heart of La Rambla, Barcelona’s world-famous promenade, Espai 2 provides a platform for thought through visual culture, launching a debate that seeks to encourage reflection through the quality exhibitions presented here, and combining well-established contemporary figures with emerging young but highly-talented artists.

(view on the map)

FAD is a private, not-for-profit cultural body founded in 1903 and devoted to the promotion of design, architecture and image. Its headquarters are located in Plaça dels Àngels, in the centre of the Mediterranean design capital, Barcelona, amid its historic, commercial and cultural attractions. FAD organises contests and cultural activities and works closely with those institutions and companies interested in all aspects of art and design.

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

El Teatre Apolo, ubicado en la avenida del Paral·lel número 59, es uno de los muchos teatros que se dan cabida en esta famosa avenida por su congregación de teatros y buena comunicación de transporte. Con un aforo de casi 1000 butacas, el teatro cuenta con cafeteria y bar, aparcamiento en el sótano, accesos para minusválidos, intercomunicadores a todos los niveles, visor de sala y escenario en cabinas y escenario, aire acondicionado, refrigeración y calefacción.

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

Durante los últimos años, el centro de la ciudad ha mejorado notablemente su oferta cultural. Pero hacía falta dotar al barrio de un multicine como el de Lauren Universitat, equipado con las últimas tecnologías en confort i exhibición. Este nuevo complejo de 5 salas, localizado en una zona privilegiada de Barcelona, cubre a la perfección con la demanda cinéfila del centro de la ciudad. Visar endast filmer på spanska, dvs. utlänska filmer är dubbade.

(view on the map)

(view on the map)

n la Biblioteca de Catalunya la Nau de Llevant se convirtió en un espacio idóneo para la representación de obras. Ubicada en el centro de Barcelona la nave gótica ahora en desuso y que en un futuro se restaurará como una sala más de lectura es un rincón idóneo para la escenificación de obras clásicas.

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

Situat prop del port de Barcelona, el Espai d´Art Wonee és una iniciativa de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes que té per objectiu oferir un espai on els valors de llibertat, diversitat i respecte entre les persones es plasmin mitjançant expressions artístiques.

Pel tròpic i pels moviments migratoris, l´espai d´art Wonee està concebut, des de juliol de l´any 2002, per a que les persones arribades en processos migratoris puguin expressar els seus sentiments a través de les nostres parets, i per a aquelles persones - institucions que per motius diversos estimen el tròpic i ho volen compartir amb tothom.

Aquest espai acull obres realitzades per artistes procedents dels moviments migratoris així com de creadors autòctons que tractin el món tropical com camp d’investigació artística.

Les exposicions tenen generalment una periodicitat mensual. L´espai està ubicat al voltant de la sala d´espera i passadís principal del centre.

(view on the map)

Fotografía en blanco y negro de alta calidad.

(view on the map)

Kültur Büro Barcelona es una oficina de proyectos artísticos y espacio expositivo que plantea un análisis e investigación de los procesos actuales en el terreno del arte y la cultura contemporánea y materias afines. Los objetivos se centran en desarrollar un programa de exposiciones de carácter internacional que ponga de manifiesto cuáles son los interrogantes que la práctica artística de nuestro tiempo intenta descifrar.

(view on the map)

La palabra Almazen deriva del español alma y del japonés zen, y del árabe almajzán. Almazen, sede de la asociación cultural La Ciutat de les Paraules, es un espacio de interacción cultural en el Raval de Barcelona, un germen de propuestas artísticas y profesionales en el ámbito de la cultura.
Defendemos una visión de la cultura transversal, participativa, cómplice y vital, que ayude a construir nuevos modelos de convivencia y nuevas formas de sostenibilidad y desarrollo cultural. La clave de nuestra plataforma es la interdependencia: la colaboración y cooperación entre profesionales en la definición y el desarrollo de los proyectos.

(view on the map)

(view on the map)

Descripción: España. Barcelona. En 2005 distritoQuinto abrió sus puertas en el centro de Barcelona como asociación cultural. Es tanto “showroom” como lugar de encuentros para un diverso ámbito de jóvenes artistas, diseñadores y todos los interesados.

(view on the map)

(view on the map)

Galería de Arte empezó su actividad en el año 2000. Desde sus inicios la galería ha apostado por proyectos que presentan una actitud de compromiso con la realidad social, potenciando su replanteamiento y fomentando la actitud crítica del ESPECTADOR. El amplio espacio donde se ubica, más de 900 metros cuadrados, permite a la galería disponer de un lugar adecuado a su discurso y a su voluntad innovadora, abriéndole un amplio campo de posibilades dentro del mundo del arte contemporaneo.

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

La Xina A.R.T. es una asociación cultural sin ánimo de lucro, con un espacio abierto al público para la difusión del arte contemporáneo, creada en Barcelona en 1997. Arranca del encuentro de unos artistas de distinta procedencia e ideología que trabajan en Barcelona y construyen una encrucijada de debate, reflexión y comunicación con una gran receptividad hacia las distintas aportaciones del prisma cultural.

(view on the map)

La galería se inaugura en Bélgica en 1986. Actualmente cuenta con tres espacios, dos en Bélgica y uno en Barcelona. El programa expositivo se centra tanto en los nuevos artistas emergentes como en los consagrados del arte contemporáneo internacional.

(view on the map)

El Espai Mallorca es un centro cultural creado por el Consejo de Mallorca y el gremio de editores de Baleares con la finalidad de difundir y promocionar la cultura de las Islas Baleares en Cataluña. Situado en la céntrica calle del Carmen, en Barcelona, el local dispone de librería, con más de cuatro mil títulos dedicados a las Islas, música, productos gastronómicos y artesanales, y una sala de exposiciones dedicada al arte de Baleares.

(view on the map)

Diseñado por los jóvenes arquitectos catalanes B3, el espacio está concebido como una continuación de la calle Xuclá, donde los artistas pueden crear obras específicas y establecer un dialogo con el entorno. NoguerasBlanchard nace con el compromiso de mostrar artistas relevantes en el panorama internacional al público de Barcelona, así como de presentar jóvenes artistas nacionales. Su programa consistirá en 5 o 6 exposiciones anuales donde los artistas se expresarán en todas las disciplinas del lenguaje artístico contemporáneo.

(view on the map)

Ubicado en una de las zonas con más marcha de Barcelona, el Paral.lel, y decorado como si de un bar de principios de siglo XX se tratara, este local cuenta con una ambientación excelente, una amplia gama de consumiciones y una estupenda selección musical donde predomina sobre otros géneros el jazz. This beautifully restored bakery just off Avinguda del Paral.lel shows photographs, has live music on occasion, and serves drinks and light tapas in an intimate and artistic environment.

(view on the map)

En 1982 abrió este peculiar bar que en un principio estaba dedicado a la 'diva', Sara Montiel, cuya iconografía llena sus paredes. Pero los tiempos han cambiado, y actualmente, aunque conservando parte de ese encanto que lo caracterizó, en él podemos encontrar diversos tipos de músicas que van desde el Flamenco al Raí. Además, por las tardes se convierte en un Chill Out en el que disfrutar de tés, pasteles árabes y fumar plácidamente. Un lugar con ambiente.

(view on the map)

Un emblemático del Raval, ofrece a diario la más variada gama de estilos: jazz, blues, pop, rock, funky y boleros, entre otros. Cualquier día podrás descubrir una joya en bruto, tomarte una flambeante absenta y practicar el inglés con el animado público del local. Los fines de semana es más difícil encontrar mesa. El servicio es muy enrollado y se entretiene conversando con los clientes. The trapeze (often in use) suspended above the bar adds even more flair to this Art Nouveau circus haunt in the Barrio Chino. Stop in at least for a look as this is one of the Raval's old standards, and, despite the wholly unbreathable air, has entertained generations of Barcelona visitors and locals.

As a grand old bar in the center of the Raval barrio, the London Bar has an enjoyable bohemian, if smokey, atmosphere. There's live music most nights and no cover charge, which makes this place popular with the locals, tourists and ex-pats alike. The interior is long and the décor has been kept to the original, traditional style, which lends an historical glamour to the place. The main bar is at the front, covered in brass and mirrors, with the rest of the place stretching through to the back and a small stage for the live music. Unlike most Barca bars, the London Bar has a surprisingly efficient table service, which is perfect when you just want to drink, chat and listen to the music. One of the few bars still open until 5am, with reasonalble prices for such a central location, the London Bar is a great place to start or end your evening.

(view on the map)

No se trata de la Reina Victoria original, ni tampoco de Victoria Beckham. Este es un sitio en el que encontrar la auténtica esencia de la taberna inglesa, con todo lo que esto supone, en un ambiente hogareño y amistoso. Cuentan con una surtida carta de cervezas de barril entre las que incluyen la mundialmente reconocida Heineken, las inglesas Bombardier y Boddingtons, la Guinness irlandesa y la internacional belga Stella Artois. También disponen de sidra inglesa, la Scrumpy Jack. Un lugar ideal para descubrir la noche de Barcelona, para practicar inglés, probar la mejor cerveza o encontrarse entre amigos.

(view on the map)

Els Tres Tombs is one of the most versatile bars around. It caters not only to housewives taking a break from shopping at the nearby Sant Antoni market but also to young people stopping off for breakfast after a night out clubbing. The facade is pure '70s, the waiters are distinctly old-school, and the placement of the terrace ensures it receives more direct sunlight that just about any bar in Barcelona. Inside there are breakfast pastries to choose from and mounds of tapas to satisfy any daytime hunger pangs. It's a city institution.

Una de las terrazas con más solera del Paralelo estratégicamente situada frente al Mercat de Sant Antoni, donde se respira la vida y el ambiente popular del día a día de la gente del barrio. A primera hora de la mañana no faltan los carajillos bien cargados para empezar la jornada con energía. Al mediodía se ofrece un menú muy completo por menos de 6 euros. Al caer la tarde y sobretodo los domingos al mediodía se convierte en punto de encuentro de jóvenes, estudiantes y guiris que disfrutan de las más de 150 tapas especialidad de la casa.

(view on the map)

El JazzSí Club está concebido como espacio polivalente: un lugar encuentro para amantes y músicos (o proyectos de músicos) y auditorio, ya que se realizan audiciones trimestrales. Desde su creación en 1992 se programa música en vivo a diario. Por esta sala han pasado grupos y artistas como Barcelona Swing Orquestra, Bloom Daddies, Jordi Bonell, Albert Bover, Manel Camp, Guillermo Céspedes, Agustí Fernández, Carmen Linares, La Locomotora Negra, Mayte Martín, Enrique Morente, Ginesa Ortega, Luís Paniagua, Francesc Pi de la Serra y Miguel Poveda o Rosa Zaragoza. Run by the Barcelona contemporary music school next door, this workshop and (during the day) café is a forum for musicians, teachers, and fans to listen and debate their art. There are jazz on Monday; pop, blues, and rock jam sessions on Tuesday; jazzmen in jam session on Wednesday; Cuban salsa and son on Thursday; flamenco on Friday; and rock and pop on the weekends. If the entrance isn't free, the small cover charge includes a drink.

(view on the map)

The chocolate milk drink Cacaolat was invented in this old granja in 1931, and is still on offer, along with strawberry and banana milkshakes, orxata (tiger nut milk) and hot chocolate. It’s an evocative, charming place with century-old fittings and enamel adverts, but the waiters refuse to be hurried. Popular with Catalan families on the way back from picking up the kids, and couples meeting after work.

Entrar en este establecimiento es como visitar el Museo del Chocolate, la Nata y el Mató con Miel, pero sobre todo es una lección de historia del Cacaolat, bebida que se elaboró y se sirvió en esta granja allá por 1931. Su inventor fue también artífice de grandes 'descubrimientos' como el yogur, la leche condensada o el embotellado de la leche esterilizada. El mostrador está repleto de productos auténticamente caseros y de calidad, tan exquisitos como cuajadas, flanes, pastelería, quesos y yogures, manteniendo la tradición artesanal.

(view on the map)

Para los amantes de Irlanda y su música, The Shamrock ofrece una propuesta llena de sonidos y sabores de aquellas tierras, dentro del marco de pubs que se encuentran en la zona universitaria.

(view on the map)

'Quedamos en el Zurich' es quizá la frase más pronunciada a la hora de quedar con alguien en el centro de Barcelona. En plena Plaça Catalunya, junto al Triangle, es una de las terrazas más famosas de la capital catalana, remodelada recientemente, ha recuperado todo su esplendor gracias a una variada clientela ansiosa por hacerse con una mesa y que, una vez conseguida, disfruta observando el pulso frenético de la ciudad.

(view on the map)

La modernización del Raval se hace patente a través de locales como éste, que demuestra que se puede conseguir un entorno de diseño sin grandes gastos. Al caer la noche, puedes disfrutar de platos imaginativos como los pimientos del piquillo rellenos de mascarpone y gorgonzola, así como el bacalao esqueixat con tomate confitado, aceite de cebollinos y paté de olivas. Ya de madrugada, a la hora de las copas, el chill out llena la noche. Tómate un mojito, caipirinha o una perfecta caipiroska rodeado de un ambiente sutílmente retro.

(view on the map)

Casa fundada en 1926 y especializada en jamones y paletillas ibéricas y con una gran variedad de tapas entre las que podemos encontrar croquetas de jamón, esqueixada o buñuelos de bacalao. Ideal para el vermú del domingo o el picoteo de cualquier hora.

(view on the map)

Ubicado en plano Raval (ex Distrito Quinto y ex Barrio Chino), este restaurante ofrece cocina mediterránea elaborada con los productos del cercano Mercado de la Boquería. Elaboran platos tan frescos y originales como el carpaccio de atún al guacamole y chips de yuca, los tortellini de trufa negra, jugo corto y parmesano, los orrichietti al caviar de berenjenas, basilico fresco y mascarpone, el steak de pato al caramelo de especies y arroz salvaje, el solomillo de buey con salsa de Cabernet Sauvignon y pure de Celery o el emperador a la lima y jengibre confitado con arroz al curry. Funciona también como cafetería que ofrece desayunos, coctelería vespertina y bar de copas por la noche.

(view on the map)

De lineas rectas y contundentes, este bar-restaurante en pleno Raval tiene un aire berlinés al que contribuye su aspecto y la selección que los DJ's que por ahí pasan hacen cada noche. El techno de última generación a partir de las nueve de la noche de la mano de pequeños genios del disco venidos de Londres, Miami o Brasil. En una esquina los sillones nos darán paz por unos minutos antes de volver a la carga con una copa en la mano y mucha marcha en los pies.

(view on the map)

Sexy, stylish music and cocktail bar where you're just as likely to hear jazz and blues, as flamenco or the funky folk of Manu Chao. It's a large, multi-room space on a busy street corner that lets off a warm and inviting glow from the outside and is even warmer once you're in. Drinkers sit at thick wooden tables lit by soft orange lamps sipping a great selection of martinis, margaritas and fruity Brazilian cocktails, all mixed by skilled and sexy bar staff who know their caipirinhas from their caiproskas. There's good food too: a Mexican-tinged selection of spicy meats and tapas that soak up the liquor. Even saucier though is the crowd: gorgeous Barca girls and dashing Barca boys - most of whom look like Joaquin Cortez and dance just as well. The dance floor gets busy late on as the cocktails fuel the flirtation. Go spin your moves under a glittering mirror ball.

Is it a bar? Is it a restaurant? Is it a nightclub? Where’s my salad? Apart from a little fusion confusion (Thai curry with nachos; cajun chicken with mash; curried sausage with baked apple, and all manner of things with yucca chips), the food’s not half bad for the price, but the service could look a little livelier.

(view on the map)

Something of an eccentric, quite possibly cooked up by Lewis Caroll's twin brother. A bizarre amalgamation of decorative features and a fun-loving, arty party crowd create a quirk-quester's Valhalla that's open till dawn on weekends. The music's eclectic, cocktails classy and the décor's deepest red. Quite an Aurora.

(view on the map)

Another classic, with that afterglow of golden, olden days adding to its charm. Here girls hold hands with boys, or boys with boys, and it's all very relaxed. The decor's rather English but the atmosphere's more like a siesta. No better place for people watching in the Ramblas.

This is one of the few emblematic cafes in the city that has managed to resist the ravages of modernization. The name comes from the Liceu Opera House, located directly across La Rambla, and once upon a time patrons would have gathered here for a pre-performance aperitif. Although it has been renovated over the years, the interior still retains Belle Epoque details. It's a great place to pull up with a book during its quieter daytime moments, and there is also a terrace if people-watching is more your thing. Tapas are limited, but the cakes are divine. Service is brusque, exuding a jaded formality in keeping with the surroundings.

(view on the map)

El Lobo invita a entrar en un mundo diferente, donde tomar una copa o comer puede ser toda una experiencia. La decoración y las raciones son dos de sus puntos destacados.

(view on the map)

Esta taberna rústica es uno de los locales más recomendables de Barcelona si lo que quieres es beber una buena sangría. No es por ello de extrañar que entre su clientela figure un gran porcentaje de foráneos. Además de sangría, el calimocho y las jarras de cerveza (normalmente se sirve en jarras de barro) son las bebidas más demandadas. Ambiente predominantemente joven y precios asequibles. Ideal para empezar la noche con buen pie en una taberna decorada al estilo más tradicional. With heavy wooden tables, stone floors, and some cozy nooks and crannies to drink in, the Black Sheep is the city's top student tavern, especially for the barely legal. Aromas of brews gone by never completely abandon the air in this cavernous hangout, and the troglodytic behavior is usually a good match for the surroundings.

(view on the map)

Pub de ambiente distendido y copas a buenos precios, para pasar un rato con los amigos.

(view on the map)

Specialised in buying and selling out-of-production vinyl discs, CD and DVD from the 1950s, '60s and '70s. Extensive catalogue of recent music, including jazz, pop and Dance from the 1980s and '90s.

(view on the map)

Founded in 1920, Gimeno offers the world's best tobaccos (Cuban, Dominican and Canary Island cigars) as well as a broad variety of articles for smokers, including humidors, ashtrays, cigar-cutters, cigar cases, lighters and books on the world of tobacco, in addition to imitation jewellery and gift objects of glass, ceramic and bronze. Excellent cellar and a unique sommelier service that can recommend the best combinations of liqueurs and coffees for your favourite tobacco, documenting its advice with technical tasting files.

(view on the map)

Its slogan says it all: "En mantas, colchas y juegos de cama, La Mallorquina tiene fama" (La Mallorquina is famed for its blankets, quilts and bed linens). Over 50 years experience in supplying home linens, bed linens and fabrics. This establishment carries a broad catalogue of products: sheets, quilts and quilt covers, blankets, towels, bath linen, curtains and decoration fabrics, tablecloths, kitchen linen, bedspreads, foulards, sleeping articles, mattresses, and carpets. It offers the best Spanish and international brands (Bassetti, Nicoleta, Paniker, Bassols, Tolrà, Praia, Agatha Ruiz de la Prada, Benetton, Toni Miró, Adolfo Domínguez, Purificación García) at very good prices.

(view on the map)

Set in the centrally-located Raval quarter, this establishment presents the latest designs combining air and plastic. The only shop in town specialized in inflatable articles for gifts, decoration, interior design, display windows, etc. Custom-made products on demand.

(view on the map)

Quim Vila is a professional oenologist who has made his establishment a reference for quality wines and liqueurs in Barcelona. This is the place to enjoy a broad tempting array of labels, featuring the very best bottles from each winery. Interesting talks and tasting courses are also held here.

(view on the map)

Delectable food in a restaurant inspired by our land's seasonal products, all of the highest quality. Specialist in Catalan wines and liqueurs. Cuttlefish sautée with greens and “Dashed eggs” with black truffle are just two of its interesting proposals. Carmelitas Gallery is a particular gallery, which specializes in video art, located in a restaurant.

(view on the map)

Just 150 m. from La Boqueria market, here you can enjoy tasty creative Mediterranean cuisine based on fresh seasonal products. Open kitchen in view of diners. Private dining room in the cellar. Declared Best Restaurant 2005 by the New York Times.

A very calming, almost meditative space with a minimalist cream decor, Biblioteca is all about food. Food and books about food, that is. From Bocuse to Bourdain, they are all for sale, and their various influences collide in some occasionally sublime cooking. Beetroot gazpacho with live clams and quail’s egg is a dense riot of flavour, and the endive salad with poached egg and romesco wafers is superb. Mains aren’t quite as head-spinning, but are accomplished nevertheless.

(view on the map)

An inviting entrance, coloured pillar-box red, is a beacon of cheer on one of Barcelona’s more insalubrious streets. Inside, the three Fernández sisters have created a bright and unpretentious bar-restaurant that specialises in wine and food from their native León. Alongside regional specialities cecina (dried venison), gammon and sausages are lighter, Mediterranean dishes and generous salads; smoked salmon with mustard and dill, pasta filled with wild mushrooms, and sardines with a citrus escabeche.

(view on the map)

Another veggie restaurant not to take itself too seriously (yoga ads, but no whale song), Sésamo offers a creative bunch of dishes in a cosy, buzzing back room. Salad with risotto and a drink is a bargain at €6.50, or try cucumber rolls stuffed with smoked tofu and mashed pine nuts, crunchy polenta with baked pumpkin, gorgonzola and radicchio, or the delicious spicy curry served in popadom baskets with dahl and wild rice. There is also a selection of Japanese tapas.

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

Serenity and character abound in this nunnery-turned-hotel. Located on a colorful street just off Les Ramblas, the Peninsular's Art Nouveau elevator, long green and white hallways, and lush inner courtyard make it an oasis from the hustle and bustle outside. But book ahead. a nunnery-turned-hotel. Located on a colorful street just off Les Ramblas, the hotel -- with its Art Nouveau elevator, long hallways in tones of green and white, and inner-courtyard -- is an oasis from the hustle and bustle outside. But book ahead.

This is an oasis on the edge of the slightly louche Barri Xinès. Once part of a convent, it has a plant-draped atrium extending the full height of the hotel - this tiled and luxuriantly leafy courtyard is what makes this place stand out. Rooms are simple, clean and (mostly) spacious.

The rooms are simple - some might say spartan - but the high ceilings of yesteryear, tiled floors, super-clean ambience and ample size add up to lodgings that are more than adequate. Those at the front look down onto a small and largely traffic-free street - quieter than some in the area. But the rooms in this cavernous place of archways and wrought-iron balustrades are merely places to sleep. You'll find yourself spending as much time as possible in the courtyard, especially in summer. Service is friendly and down-to-earth and the location is good - just on the fringe of gritty El Raval - but turn left out of the hotel entrance and you're soon on La Rambla.

Just off La Rambla, this hotel in the Art Nouveau style is a welcoming haven for the budget traveler. Constructed within the shell of a monastery that used to have a passageway connection with Sant Agustí church, the hotel was thoroughly modernized in the early 1990s. Its use of wicker furnishings gives it a colonial air, and its inner courtyard, lined with plants, is its most charming feature. In the typical modernista style of its era, the Peninsular has long hallways and high doorways and ceilings. The bedrooms are basic but clean, and the better ones have en-suite bathrooms with shower.

(view on the map)

Across the street from Barcelona's journalism school and around the block from Barcelona's La Vanguardia daily, this romantic little spot near the MACBA is popular with journalists, students, and artists. Estevet and family are charming, and the carefully elaborated Catalan cuisine sparkles, especially at these prices. Try the asparagus cooked over coals, the chopitos gaditanos (deep-fried baby octopus), or the magret de pato (duck breast). The house wine is inexpensive, light, and perfectly drinkable. A landmark restaurant in Ciutat Vella that has seen, and still does, all sorts of people and things. Good season food, with checked tablecloths and good prices. The costumers that go back are mainly from the area.

This century-old eating spot is a veritable institution in El Raval, where the Estevat family has been welcoming a mixture of students, journalists, and intrepid tourists for decades. The warm homey ambience is matched by traditional Catalan dishes such as caracoles (snails), exqueixada (shredded salt cod salad), botifarra negre (black sausage), and conill (rabbit). Weekday lunches are the main thing here, though it can get very crowded so best to turn up a little earlier by Spanish standards. (that is at around 1:30pm).

(view on the map)

Two steps from the Boqueria market across Carrer Hospital, this lively nightspot is open from 7 PM until the wee hours (3 AM) and serves a creditable cuisine they call Mexiterranea, with Aztec and Maya accents ranging from guacamole to tortilla ingredients (chicken, peppers, onions, tortillas) brought sizzling to the table to be assembled in situ. The hip, predominantly young, clientele here tends to be on the cruise and ready to party. The menu is market-driven and has whatever is seasonally best and freshest. There are musical performances on Sunday evenings.

(view on the map)

A few steps up Carrer Tallers from the top of the Rambla, this little hotel is well positioned for exploring medieval Barcelona and the Moderniste Eixample. Just around the corner from the MACBA and the rest of the Raval, rooms here are quiet and, though slightly old-fashioned, a good value for the price.

If this hotel were anywhere else in Spain you might not give it a second look. Here in Barcelona, however, it's a unique choice, home to elegant Modernista touches, stained glass windows and dark wood panelling like that of a central Spanish comedor (dining room). The charming rooms and equally charming owners are other reasons why this place is so popular.

In each room, a different antique wooden bed head sets the tone, and some also have comfy old-style leather seats. The best (and most expensive) rooms are those with a large private terrace at the back, which is a great place to pass the hours writing postcards or sitting in the sun with a good book. The hotel's public areas are darker but brimming with character, from timeworn murals and heavy wooden furniture to more playful Gaudíesque window mouldings. The downstairs breakfast room is delightful, with outdoor tables in a tiled and leafy courtyard. While you ponder your croissants, ask the owner to show you the picture of him on the wall from his days as a bellboy of the hotel back in the '50s. It's that sort of place, with many reminders of the past and owners who've been looking after guests for five decades.

This government-rated two-star hotel, a former apartment building now owned and operated by the Spanish hotel chain HUSA, has a Castilian facade with a wealth of Art Nouveau detailing on the interior. Filled with antiques and quirky trinkets, it's one of the most atmospheric spots to stay in town. It's also handily located close to the hip secondhand stores and record shops of the upper Raval, the MACBA, and the CCCB. The midsize rooms are comfortable -- beds have ornate Catalan-style headboards -- and some open onto large terraces. The tiled bathrooms are equipped with tub/shower combos.

(view on the map)

In a leafy square just off the Rambla, the Sant Agustí has long been popular with musicians performing at the Liceu opera house. Rooms are small but pleasantly modern, with plenty of light wood and clean lines.

This one-time 18th-century monastery opened as a hotel in 1840. This sacred place seems to grow out of the walls of Iglesia de Sant Agustí and retains many of the original features. The location is perfect: a quick stroll from La Rambla but set back from the clamour.

There are many different types of rooms, all of which are stylish and have successfully combined historical touches with modern comfort. The attics on the fourth floor are superb with wooden beams on the sloping ceiling and excellent bathrooms. Those on the third floor are similar and some come with the added bonus of balconies overlooking the church and the attractive square. Elsewhere the rooms are modern, spacious and comfortable, with double-glazing on most windows ensuring a tranquil sleep. Even the interior rooms, which overlook a small patio, have plenty of light. The breakfast room is also a delight as it incorporates part of the original convent wall, which was discovered during recent restorations. Throw in the occasional stone arch, free Internet access and helpful management, and it all adds up to an excellent place to use as your base in Barcelona.

(view on the map)

The twisted wooden fronds framing the bar's mirror and Art Nouveau touches from curvy door handles to organic-shaped table lamps to floral chair design make this one of the prettiest bars in Barcelona. Dating from 1860, this is the second oldest bar in Barcelona after the Marsella, another Raval favorite.

(view on the map)

Keep an eye on this elegant fish and seafood wholesaler tucked under the columns in the back left corner of the Boqueria market. Poised to become one of the Boqueria's superb fleet of places to nibble the market's bounty, Genaro serves oysters and bubbly under classical Doric columns at the edge of the raging market. Öppet mellen 07 och 15 dagligen.

(view on the map)

A foodie pilgrimage, this tiny place is stuffed with products and people. In fact, the only drawback is finding a way to get in. (Coming on the early side is the solution). Chef-owner Quimet improvises ingenious canapés. All you have to do is orient him toward (or away from) cheese, anchovies, or whatever it is you might crave or not crave, and Quimet does the rest, and recommends the wine to go with it. Stänger väldigt tidigt för Barcelona mått mätt, vid 22:30.

(view on the map)

Both restaurant and Latin dance club, this hot place just off the Rambla and practically smack across from Gaudí's Palau Güell packs in a happy crowd of hard partiers. Models and babes of every spot and stripe come here decked out in sleek and chic designer kit to shake to house music laid on by star DJs. Alabaster pillars are disguised as date palms and a range of exotic touches go for the extreme opposite of rustic.
The pioneer restaurclub in Barcelona, Salsitas churns out some very good nosh before it morphs into a fun nightclub at 1am. Take a seat on one of the wrought-iron chairs among the plastic palm trees and you will be served a selection of "lite" cuisine (who wants to see a bulging stomach on the dance floor?), such as a pumpkin soup followed by grilled salmon. There's a DJ spinning dinner music in the background.

(view on the map)

A wide gamut of creations by some 50 international designers of jewelry is on display in this slender slot directly across the street from the MACBA. Forum Ferlandina, just around the corner, is the place where jewellery becomes art. It's an art gallery first and foremost but they don't mind the odd sale or 10.

(view on the map)

Galeria Aunkan showcases contemporary artists and avant-garde installations from artists ranging from Jesus Vilallonga to Tom Carr and Joan Pere Viladecans.

(view on the map)

(view on the map)

This luscious bookstore in the former chapel of the Casa de la Misericòrdia sells books amid stunning architecture and offers an excellent restaurant as well.

Ubicada en el espacio que antiguamente ocupaba la Capilla de la Misericordia y con una superficie de 850 m², La Central del Raval es una librería de humanidades que dispone de más de 80.000 títulos, una cafetería y una sala destinada a la organización de diferentes actividades culturales.

(view on the map)

Just outside the Raval at the end of Ronda Sant Antoni, this steel hangar colossus is an old-fashioned, food and second-hand clothing and books (many in English) market. Sunday morning is the most popular time to browse through the used book and video game market.

Una de las grandes mejoras cuya realización era indispensable, ha sido llenada con la erección de esta plaza mercado. Acordada por el Ayuntamiento en el año 1872 su construcción, púsose en el mismo la primera piedra con arreglo a los planos que de dicho edificio trazó el arquitecto municipal D. Antonio Rovira y Trias e inaugurado en 23 de septiembre 1882.

Su perímetro es el de una manzana del ensanche estando edificadas cuatro galerías que siguen la dirección de los ejes de los chaflanes y en su cruce se eleva una rotonda octagonal de 20 metros de altura e igual ancho cada lado de la base que corresponde a la latitud de la galería. Esta disposición deja cuatro plazoletas en donde además de una fuente se elevan 2 pabellones para las dependencias del mercado.

Dan acceso al interior ocho puertas, correspondiendo cuatro en los chaflanes a las galerías e igual número por las plazas se abren en la rotonda. Las galerías orientadas según los puntos cardinales están ocupadas las norte, oriente, y poniente por las carnicerías adosadas a los muros y los centros por los puestos de verduras. Em la galería sur están colocadas las mesas de pesca salada y fresca y volatería. En la rotonda ocupa el centro un kiosko para las oficinas de administracióne inspección y a su alrededor los vendedores de frutas.

El mercado está construído de obra de fábrica y de hierro salido de los talleres de la Sociedad Maquinista terrestre y marítima y los ventanales que ocupan los intercolumnios cerrados con persianas de cristal rayado adornados alrededor con barro imitación de fayence empleado por primera vez en nuestro país y salido de la fábrica de D. Magin Fita, así como las tejas mecánicas de la cubierta son de la del Sr. Romeu.

(view on the map)

True vegetarian dining is still quite rare in Barcelona. Thank heavens for Organic, a barnlike place with communal wooden tables, an all-you-can-eat salad bar, and tempting rice, pasta, and tofu dishes.

The last word in refectory chic, Organic is better designed and lighter in spirit (its motto: ‘Don’t panic, it’s organic!’) than the majority of the city’s vegetarian restaurants. Options include an all-you-can-eat salad bar, a combined salad bar and main course, or the full whammy – salad, soup, main course and dessert. Beware the extras (such as drinks), which hitch up the prices.

Hip and hippie, Organic is one of the few vegetarian restaurants in Barcelona that doesn't feel like a convent when you walk in. At lunchtime, a happy waitstaff will show you to large communal tables and explain the system; the first course is a help-yourself soup and salad bar, all tasty and organically grown. The second (which you order from them) could be a vegetarian pizza, pasta, or perhaps a stir-fry. The self-serve desserts include apple cake, carob mousse, and fresh yogurt (smaller menus available). At night the menu is a la carte and on the weekends there is live Brazilian music. A small selection of health foods is also available, including their homemade bread, and a local masseuse is there to offer her services to the lunchtime crowd.

(view on the map)

This HI hostel is right in the thick of things, just off La Rambla. Beds are in single-sex dorms of four to 10 people. If you've stayed in HI hostels elsewhere you know the deal - charmless but well-tended dorms where you'll make plenty of new friends from around the world.

With over 200 beds, you'd think that finding one wouldn't be a problem, but there's rarely one free unless you book at least a week in advance. This being Barcelona, there's no curfew (nor are you required to vacate the rooms during the day), unlike many other HI hostels. Each dormitory has individual lockers to keep your gear safe and there's also a kitchen, laundry, Internet, single-sex shower rooms, air-con, a travel library and clean sheets for rent. Unusually, breakfast is included but you need to be quick - the morning shift is all there is and won't appeal if you've just staggered home. Then again, you won't get bed and breakfast for this price anywhere else in town. The whole place has a young, earthy vibe.

(view on the map)

You've bought the shoes, now stay in the hotel. This is a hip place with splendid rooms and a commitment to comfort and extensive facilities, among the highlights of which are the free and bountiful all-day food options and a roof terrace with unrivalled views over the rooftops of El Raval.

The hotel is founded on the simple principle of keeping separate the areas where you sleep and the areas where you unwind. Every room has divinely comfortable beds and a designer bathroom complete with Camper slippers and bathrobes. They each have views out onto the vertical terrace with its 117 cascading plants. The room's stylish interior blends the Camper look with another cutting-edge brand name - every furnishing is courtesy of Vinçon. And then here's the unwinding part - across the corridor from every room is a separate but private sitting room with a comfy sofa, a state-of-the-art TV, a balcony overlooking the street and, the pièce de résistance, a hammock for that long, lazy afternoon. The buffet breakfast yields seamlessly into a buffet lunch, which you can enjoy in the lobby as you peruse the Camper merchandise on sale.

(view on the map)

What this place lacks in character is more than compensated for by quality. Rooms are modern, bright and spacious. When it comes to location, there's also little to complain about - you're just off La Rambla and as close to that famous thoroughfare as you can get without losing sleep from the noise.

If you're looking for historical charm, then Hostal Opera is not for you. But having said that the owners of this place understand that to keep attracting customers in Barcelona's competitive backpacker market, you need to offer something different. Their idea is deceptively simple - forego the bells and whistles and offer rooms that guests will be happy to return to at the end of the day. These rooms - well sized, sparkling clean and light in colour - may not have lot in the way of what Spaniards call encanto (charm), but they're as impressive as anything you'll find in this price range. The owners also run their hostel like a hotel - professional, friendly and plugged-in to what travellers need but can't always afford.

Cheap and cheerful, this safe, well-maintained hostal is good for those traveling on a tight budget or alone. Make no mistake, this is basic, no-frills lodging: The walls are thin (light sleepers might do well to travel with earplugs) and there are no luxuries, but for all that, it's a pleasant little place with a young, upbeat personality. Some rooms are better than others, however, and if you arrive without a reservation, ask to look around first. Otherwise, opt for something at the back with a private bathroom (shower only) because the street outside can be noisy until the early hours.

(view on the map)

This hotel is a curious mix of over-the-top homage to Gaudí (look for the trencadís - tile details using broken pieces of glass and ceramic), straightforward rooms and a small but well-equipped gym (more aerobic than weights in focus). Overall, it's good Ramblas value with rooms that won't set your world on fire.

There is a certain cachet about staying in a hotel named after the man who did more than anyone else to make Barcelona famous. The rooms, sadly, lack the great man's inspiration, although their warm tones and semi-luxurious marble bathrooms go some way towards compensating. Some rooms are bigger than others and those at the front attract more noise and much more light. The design flourishes are reserved for the public spaces, with an elegant breakfast room and wood-panelled bar that supplements the Gaudí flourishes. The heritage facade, no-nonsense but efficient service and off-street parking may also appeal.

(view on the map)

Obsessions del Raval te propone una oferta variada para cualquier hora del día. Desde el desayuno de la mañana o la merienda con dulces y tartas recién horneados, pasando por las tapas, focaccia, embutidos... hasta platos como canelones o lomo al horno que puedes degustar tanto en el local como llevártelo a casa.

(view on the map)

Baraka destaca por su originalidad y por su personalidad. Un espacio personal y muy trabajado, con una decoración basada en elementos de anticuario y, en su zona de tetería, alfombras en el suelo para sentarse, una colección de espejos, sofás, butacas, y un original suelo en forma de mosaico. En el local puedes tomarte, desde el primer café del día a una cervecita por la noche, pasando, indudablemente por el té de la tarde. Y en su tienda venden productos ecológicos: pasta, miel, vino, barras de labios... todo natural y sin haber estado en contacto con pesticidas. El local ofrece actividades: masajes, sesiones de tarot, conferencias, documentales, conciertos musicales...

(view on the map)

Espejos enormes, fotos antiguas, un espacio de lámparas de globo de colores, cortinas de hilo rojo y boas de plumas, el Madame Yasmine te transporta a otra época. Pero ahora el público que lo frecuenta es gente joven, moderna, de diseño... Es un café donde tomar una ensalada con nombre de actriz, como la Gilda Love; aprovechar una pausa para degustar un café con pasteles o tapar el hueco con alguna de sus quiches.

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

A sharp-edged space with a thoughtfully positioned mirror allowing diners to watch the chefs at work. A jumble of sautéed wild mushrooms, and rocket salad with crispy pear are tasty, and sea bass with crab bisque a smooth follow-up. Puddings sound better than they taste, though: apple crumble is actually a patty of apple, banana and crushed almonds, and the pumpkin cake with peppermint ice-cream is just weird. Hit or miss, then, but mostly hit.

Located near the MACBA Museum of Modern Art, Anima is yet another of the new breed of Raval eateries. Inside it's all bright colors and minimalism, and a glance at the menu would lead you to think that the cuisine also skimps on the trimmings. But the food here is actually highly satisfying, especially when taken on their outdoor terrace in the summer. Under the plane trees, you may partake in mozzarella balls swimming in gazpacho, ostrich steak with caramelized cranberries, and crystallized chocolate truffles for dessert. If all this sounds a bit too risky, take a gamble with the great value lunch menu before you leap in.

(view on the map)

David Soul! Boney M! Olivia Newton-John! The functioning 1970s jukebox is reason enough to visit this cosy little bar, even without the excellent G&Ts, the chess, the variety of teas, the terrace and the shelves of books for browsing. A coveted alcove with a sofa, low armchairs and magazines is opened at busy times, or there is a quiet dining room at the back.

(view on the map)

The name comes from an old Catalan expression meaning ‘food and drink’, and sums up the prevailing spirit of this little yellow and green tapas bar. All the usual tapas, from anchovies to cured meats, are rigorously sourced, and complemented by superb daily specials such as organic botifarra, pork confit and asparagus with shrimp.

(view on the map)

A Raval institution, the ‘Tasty Chicken’ has the best rotisserie fowl in the city twirling away in its windows. Picnickers can take away a golden-skinned quarter for just €3 while local characters and tourists all troop upstairs for heartier portions, litre jugs of wicked sangria, or the €3 plate of botifarra and beans. The only downsides are the supermarket lighting and the droopy, greasy chips.

(view on the map)

Run by arty types for arty types, Silenus works hard on its air of scuffed elegance, with carefully chipped and stained walls on which the ghost of a clock is projected and the faded leaves of a book float up on high. The food, too, is artistically presented, and never more so than with the lunchtime tasting menu. This allows a tiny portion of everything on the menu, from French onion soup to a flavoursome haricot bean stew and entrecôte with mash.

(view on the map)

Deliciously different, this late-night alfresco lounge bar fills the patio of the Maritime Museum in summer with chilled sounds and zephyrs of incense. Low, round tables scrawled with Arabic script and lit with candles float on a sea of rugs and cushions, while a team of student waiters offers massages, acrobatics, juggling, Tibetan chants, and poetry.

(view on the map)

Iposa is yet another cheap and cheerful Raval hangout with an outside leafy terrace that is coveted on sunny Saturday afternoons. The resident French chef ensures there is always something a little different on offer rather that the usual "Mediterranean Market" fare, but before you ask how they can serve up a main course, drink, and coffee at lunchtime for a measly 6€ ($7.50), be warned that the portions are small, so you my need to order an entree as well. The food changes daily and includes things like a vegetable couscous, fresh grilled fish, or a hot "hummus" soup.

(view on the map)

Elegant and impeccable, this is one of the finest restaurants in Barcelona and a favorite with the opera crowd from the Liceu Opera House next door. In a century-old building near the open stalls of the Boqueria food market, it was established in 1967 and has done a discreet but thriving business ever since. The four paneled dining rooms exude conservative charm. Culinary creations include a ragout of seasonal mushrooms, fried gooseliver with prunes, filet of beef with wine sauce, and a variety of grilled or flambéed fish. There's a wide choice of desserts made with seasonal fruits imported from all over Spain.

(view on the map)

Like La Bodegueta, this Poble Sec eatery has also undergone a face-lift in recent years, but with more devastating results. Thankfully, there is plenty of character still left in the food, which is authentic Italian from the lasagna to the tiramisu. Most people, however, come for the thin-crust pizzas, which are hauled out of a wood-fired oven, perfectly crisp and ready to scarf down. Takeout is available.

(view on the map)

This bodega is typical (or what was typical) of this working-class neighborhood and a longtime favorite. It's had a recent overhaul, but the period character remains, as does the original rose petal-tiled floor. Owner Eva Amber is on hand to recommend her home cooking, which includes such favorites as lentils with chorizo and Catalan cannelloni. Meat a al brasa (grill flamed) and torrades (toasted bread with charcuterie) are also on the agenda.

(view on the map)

Predominantly catering to business travelers attending company meetings, the well-appointed Universal offers stylish, modern facilities within easy reach of the World Trade Center and the Exhibition sites at Plaza Espanya. Bonuses include a small rooftop terrace with raised wood decking and a sunken pool. Bedrooms are spacious and comfortable and all have en-suite bathrooms with tub/shower combos. Although guest rooms are theoretically soundproof, noise from the busy street can be a problem, so ask for something at the back, where you're less likely to be disturbed.

(view on the map)

In 2001 an old mattresses warehouse was completely refurbished, only the original façade remained, into a new four star modern style hotel. Since then, the Apsis Millenni has become a popular hotel among city break tourists looking for modernity in historic locations. The hotel has a good location, at the lower part of the city centre, and has taken into account all the details to guarantee guests' comfort.

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

The Raval may be near universally frowned upon as the dodgiest barrio in Barcelona (although there are some that inexplicably love its scuzzy charm), but there's certainly nothing "chungo" about Ambar. This oasis of style in a desert of trash scores heavily on ambience, music, and, perhaps most importantly, price! At around 2€ for a bottle of beer or a glass of wine and 4€ for a cubata (spirit plus mixer), your wallet will for once be saved a downtown pummelling. When I was there recently the bulk of the music seemed to be Spanish cover versions of classic songs by the Smiths and the Cure - not that there's anything wrong with that! Ambar attracts quite an international crowd, so ex-pat residents will doubtless bump into old acquaintances and tourists will find plenty of fellow English speakers with which to mingle. Chilled in the afternoon, suitably buzzing at the weekend, this bar is about as good as it gets.

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

If ever there was a pub that well and truly lives up to its name, it must surely be the Quiet Man. A short stroll from the Ramblas into the Raval, this authentic pub is very laid-back and affords you the rare pleasure (or displeasure depending on the quality of the company you keep) of actually hearing every word your drinking buddies splutter. The Quiet Man fulfills its main obligations as a pub by serving cider and Guinness as well as a variety of lagers and bitters and showing plenty of mandatory football matches. In the back room there are two pool tables and a foosball table to satisfy those itchy trigger fingers. This pub very much holds its own with the other local pubs and is the perfect place to go if you fancy breaking away from the tourist throng for a few "quiet" ones.

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

(view on the map)

This tiny bar lies down a tiny alley off the bottom of the Ramblas. Stepping inside is like entering a sailor's bar in the port of Marseille back in the 1940s. Not surprising really as it was set up by a Catalan couple who had lived there and modelled the bar on their French connection.

(view on the map)

This city hotel was built in 1992 and comprises a total of 105 rooms, including 8 Junior suites. The hotel bar is an ideal place to make a date, relax after the stress of a working day, or stock up on energy after a day exploring the city. Further amenities available to guests at this air-conditioned establishment include a lobby area with a 24-hour reception, a hotel safe, a currency exchange facility, a cloakroom, lift access, a cafe, a bar, a restaurant and conference facilities. Guests may also take advantage of the Internet access/WLAN, room service and a garage.

Just off the popular Las Ramblas and close to Plaça Catalunya, this hotel boasts a privileged position right in the tourist centre and close to many of Barcelona's main cultural landmarks.

Such a tranquil yet convenient location provides excellent transport links with the metro nearby, along with a wide range of modern amenities.. However the hotel offers smart, pleasant and comfortable contemporary accommodation, as well as a small fitness room, sauna, an outdoor swimming pool on the stunning roof terrace and a restaurant. Blending in seamlessly with the hotel’s fashionably smooth ultramodern interiors, there is also a stylish bar with unique features in keeping with Barcelona’s famous architectural designs.

(view on the map)

Tienda especializada en alimentación rusa, la más grande y con mayor surtido de Catalunya. Embutidos, pasteles, caviar, congelados, pescado ahumado sin olvidar la vertiente cultural, ya que también encontrará libros, vídeos y otros productos que le permitirán descubrir la cultura y la historia de este país.

(view on the map)

Multispace serving as a restaurant, bar, and pizzeria with self service buffet or a la carte. Xaica specializes in mediterreanian cuisine and is unique in that it serves food continuously all day long. So if you are starving for a great meal at 6pm-9pm, stop in!

Barcelona

Paellas, grilled meats, artesanal pizzas, and tapas are Xaica´s star dishes along with some excellent combined plates. The buffet is perfect as you can choose between various combinations and make your own creative meal.

(view on the map)

Artist's studia in Born hosts shows of local up-and-comers in photography, sculpture, painting and design.

(view on the map)

(view on the map)